• La geologia

Aneu a Pollerini per veure’n més

Aquesta és una geozona de valor únic a nivell planetari. Podeu partir de les observacions que es fan des del punt d’observació de Pollerini. Des d’allà se us proposa un recorregut en sentit cronològic.

La geozona d’Erillcastell s’emmarca en el període posterior a l’orogènesi varisca o herciniana. Aquesta havia estat el resultat de la col·lisió entre les plaques tectòniques euroamericana (Lauràsia) i africana (Gondwana), en el període en què es conforma el macrocontinent que anomenem Pangea (fa uns 350 m.a.), i havia donat lloc a diverses elevacions muntanyoses, actualment molt poc prominents, tot al llarg de l’Europa occidental i septentrional.

Algunes publicacions en parlen amb prou detall i n’obtenim bona part del que exposem. Per exemple,  Roberti aplega el resum d’una sortida geològica al vessant sud del Pirineu (no us en perdeu la il·lustració de portada: Erillcastell enmig d’un paisatge volcànic tropical). Martí & Mitjavila és un article que analitza en detall el vulcanisme d’aquesta àrea. Hi podeu trobar alguns esquemes que us ajudaran a entendre-ho encara que no domineu els tecnicismes.

La importància geològica de la zona es remarca a Martí (ignimbrites), on es dóna un breu informe sobre l’interès de la contrada i es posa de manifest com: “l’observació i estudi d’aquesta geozona permet conèixer la relació entre el vulcanisme i el context estructural que condicionà la creació de les conques carboníferes al Pirineu, i també i de manera més general la dinàmica de les grans erupcions volcàniques explosives”.

A les conclusions de l’informe es diu:
“La present geozona té un gran valor patrimonial no sols a nivell regional o nacional sinó també a nivell internacional. Les condicions d’aflorament i el seu contingut geològic fan que sigui un lloc únic per a l’observació dels productes derivats de processos volcànics explosius en magmes silicis i de la seva relació amb la dinàmica de les conques vulcano-tectòniques i en concret de les calderes d’esfondrament. La tectònica alpina i la posterior erosió han fet que hom pugui ara observar un tall complert de tota la conca i la totalitat de la seva seqüència de reompliment, la qual presenta una gran diversitat de fàcies de dipòsits piroclàstics i vulcano-sedimentaris. Aquestes condicions particulars i el grau de conservació tan elevat de les roques que s’hi troben fan que sigui un exemple molt interessant per comparar-lo i entendre estructures volcàniques actuals similars, donat que en aquestes no es pot observar directament l’estructura interna. Aquesta geozona ha estat motiu d’observació en diverses reunions i cursos tant nacionals com internacionals sobre vulcanologia i sobre el Pirineu, la qual cosa demostra el seu interès i valor patrimonial. D’altra banda, tot el conjunt constitueix un dels exemples millor conservats de les interaccions entre processos volcànics i sedimentaris en conques intramuntanyoses, cosa que li confereix un valor científic i didàctic extraordinari”.

Amb la disgregació de Pangea, la placa europea i l’americana se separen progressivament, la qual cosa dóna lloc a una distensió en zones on anteriorment havíem vist aparèixer elevacions muntanyoses. L’aprimament de l’escorça afavoreix els esfondraments tectònics i l’emergència d’activitat volcànica. Aquest és l’origen de la conca tectònica que abasta una àmplia àrea (uns 25-30 Km de diàmetre), a l’extrem occidental de la qual se situa Erillcastell, i que té als voltants de Sort l’extrem oriental.

Un diagrama donaria diverses fases en la formació de la conca, un cop l’escorça ha passat per un període d’afebliment i d’esquerdament fruit dels moviments tectònics (a i b), amb l’activitat volcànica posterior, des de la fase on la pressió interior supera la que exerceix el pes de l’escorça (c), que finalment cedeix (d), fins que la superfície s’esfondra i la depressió es reomple de materials volcànics (e). [Font: Martí: ignimbrites].

A l’interior de l’esfondrament s’hauria donat un microclima tropical, càlid i humid, dominat per ambients lacunars i boscos frondosos. S’hi haurien succeït períodes d’una intensa activitat volcànica que en diferents èpoques hauria cobert espesses capes de materials vegetals sota materials piroclàstics, resultat d’erupcions explosives que haurien expulsat cendres i un bon nombre de bombes volcàniques; és el panorama propi del període Carbonífer. El resultat són estrats de mineral de carbó que alternen amb estrats de materials volcànics.

Posteriorment, tota aquesta caldera d’esfondrament hauria anat quedant progressivament reomplerta per materials d’origen fluvial (Pèrmic i Triàsic inferior), durant el Triàsic mitjà quedarà progressivament submergida sota les aigües oceàniques que  s’expandien a mesura que l’escorça anava cedint alçada, i els sediments marins.

Les restes de l’antiga caldera s’inclinen cap al sud, s’erosionen i queden recobertes per capes posteriors de materials sedimentaris continentals; l’evidència n’és l’anomenada discordança varisca o herciniana: en la darrera fase herciniana, l’activitat sedimenària fa taula rasa i superposa els materials del Triàsic de manera uniforme sobre els estrats previs, que mostren les evidències d’aquella antiga orogènesi.

La discordança angular (ang. angular unconformity) es produeix quan els materials es dipositen uniformement sobre estrats més antics que mostren inclinació o plegament fruit d’una orogènia anterior. En el cas que ens ocupa, es evident una discordança angular entre estrats del Carbonífer i els del Triàsic inferior [Font: wikipedia].

En èpoques molt posteriors, l’orogènesi alpina que donaria naixement als Pirineus, resultat del xoc entre les plaques europea i africana, faria elevar tota aquesta successió de sediments, la fragmentaria i l’aniria empenyent fins a deixar-la en posició vertical, de tal manera que, en quedar al descobert per l’erosió, podem contemplar una secció completa de tota la conca volcànica i dels períodes subsegüents.

A tocar d’Erillcastell, al peu del tossal de Pollerini, la discordança angular és ben visible entre els estrats foscos del Carbonífer i els rogencs del Triàsic:

La discordança angular (estrats del Carbonífer a la part inferior, als quals se superposen els del Triàsic, de to rogenc).

En una vista d’E a W, es pot percebre un conjunt de materials volcànics blanquinosos a la dreta, una altra massa de color fosc, constituïda per andesita (semblant al basalt) que, en ser més resistent a l’erosió, ha conformat el turó sobre el qual se situa el poble d’Erillcastell, més a l’esquerra tot el seguit d’estrats foscos que contenen carbó i que alternen amb altres amb materials volcànics, i finalment tot el gruix rogenc del Triàsic, format per argiles i arenisques:

De dreta a esquerra, els materials vermellosos del Devonià, els materials piroclàstics blanquinosos, la lava andesítica que forma el turó on s’assenta Erillcastell, la sèrie de color negrós formada per carbons i sediments d’origen volcànic, i la discordança amb els materials del Triàsic inferior (color rogenc).

A la part superior dreta de la imatge, el camí que arriba des d’Esperan, a l’esquerra el que va cap a Malpàs, i pel mig el que podem seguir al llarg de l’antiga pista que va ser oberta fa quasi quatre dècades, per a facilitar les prospeccions mineres a la zona.

Una taula aproximada amb els períodes més ben representats a la zona (els més visibles es troben entre el Carbonífer superior i el Triàsic inferior):

Paleozoic                                                                                                                          Mesozoic

Devonià          Carbonífer                  Permià                                                            Triàsic

…         …         … Superior                  Inferior            …                     …                  Inf…    Sup.

…         …          … Estefanià                 Autunià           …                     …

Edat (en milions d’anys):

370                  340      300                  280                                                                 245… 220

I un llistat que especifica el tipus de materials successivament, obtinguda de Martí (ignimbrites):

– metasediments paleozoics (Devonià)

– dipòsits volcànics i vulcano-sedimentaris carbonífers i permians (Estefanià i Autunià)

– sediments i carbons carbonífers (Estefanià inferior i superior)

– sediments permians (Autunià)

– discordança angular (Triàsic inferior)

– sediments triàsics (Triàsic inferior)

– roques subvolcàniques triàsiques (Triàsic superior)

La transcendència del lloc s’expressa en el text de Roberti (pàg. 38-39) on, malgrat els tecnicismes, es fa notar la importància planetària del període que aquestes roques testimonien:

“We will see a fascinating series of deposits ranging from fossil slope scree, richly textured tuffs and volcanic bombs, andesites, coal beds with plant imprints, siderite nodule horizons, volcanic sandstones and more.

If nowadays we stand in silence for 1 minute to honour our deceased, we should, at seeing the Permian section, spend at least the rest of the day standing here to commemorate the huge mass extinction of life that occurred at the time.

We all know too well that in geology things hang together. The Permian and the underlying Stephanian were deposited in a half-graben, very much like in many other extensional basins of this age in Europe. Many authors agree that this was a period of widesspread extension although with local orogenic shortening. There is the volcanism in the sequence we study, the Axial Zone granodiorites are Permian, of the same age as the enormous Siberian traps, recording regional, up to 4 Km thick sequences of basaltic lava flows. All this heralded the break-up of Pangea and Gondwanaland, and mainly from this peak of volcanic activity originated the global climatic change which brought about the Permian mass extinction with the loss of the largest percentages of life forms ever. The direct reasons for the disaster were an oxygen content in the air of only 16-12%, an exceedingly greenhouse effect (CO2, CH4 an SO2) helped by an increased absorption of heat of the landscape through the melting of the great glaciers of the Antarctic and Gondwanaland. The drama we see in the section has been really a planetary event of first order magnitude”.

[Veurem una fascinant sèrie de dipòsits que inclouen pendents pedregosos amb fòssils, toves riques en textures i bombes volcàniques, andesites, estrats de carbó amb empremtes vegetals, nòduls de siderita, cendres volcàniques, etc.

si avui guardem un minut de silencia en honor dels qui han mort, en veure la secció permiana ens hauríem d’estar com a mínim la resta del dia drets en silenci per a commemorar l’enorme extinció en massa que es va produir en aquell període

Tots sabem prou bé que en geologia les coses van implicades les unes amb les altres. El Permià, i l’Estefanià que hi ha a davall d’aquest, van ser dipositats en un esfondrament tectònic, tal com en moltes altres conques d’Europa. Molts autors estan d’acord que aquell va ser un període de distensió general però amb casos locals de contracció. En aquesta zona hi trobem un cas de vulcanisme; les granodiorites de la zona axial són del Permià, tan antigues com les enormes erupcions siberianes que localment presenten colades de lava basàltica de fins a 4 km de gruix. Tot plegat va ser la manifestació de la fragmentació de Pangea i Gondwana, i principalment a partir d’aquest pic d’activitat volcànica es va originar el canvi climàtic global que va dur a l’extinció massiva del Permià, amb la desaparició de formes vives més gran que s’ha conegut mai. La raó directa del desastre va ser una presència d’oxigen a l’atmosfera de només 16-12%, un excessiu efecte hivernacle (CO2, CH4 i SO2) hi va ajudar, mitjançant un increment de l’absorció de la calor de la superfície terrestre que va comportar la fosa de les grans glaceres de l’Antàrtic i de Gondwana. El drama que es posa de manifest en aquesta secció va ser realment un esdeveniment de primer ordre a nivell planetari.]

Ho va ser, perquè en va resultar l’extinció d’un 90% de les espècies del moment.

• Els recursos minerals

Podeu partir de les observacions a les Mines de Malpàs.