L’element humà (aneu a Erillcastell per veure’n més)

• Els llocs habitats i els deshabitats

L’eix geogràfic de la vall de Peranera conté els nuclis de Peranera, Erillcastell, Castellars, Malpàs i Gironella. A la vall adjacent cap a l’oest hi trobem Esperan i Raons, mentre que immediatament a l’est trobem la vall d’Erta, amb els nuclis d’Erta, Sas, Massivert i l’Hostalet de Massivert.

En la nostra tasca de recull i difusió, el punt de partida és Erillcastell, i progressivament anem ampliant el focus cap a la resta de punts que hem anomenat. D’entrada ja hi hem incorporat Peranera, Castellars i Esperan.

Erillcastell (http://ca.wikipedia.org/wiki/Erillcastell) és especialment conegut perquè, com diu el seu nom, els Erill hi tenien residència. Del castell no cal buscar-ne res; els seus materias devien ser reutilitzats per a va construir cases i corrals a la part alta del poble (ocupada avui per ca de Montgai i ca de Marco); el poble va quedar deshabitat cap a 1970.

També cap a 1970 es va abandonar el veí Esperan (http://ca.wikipedia.org/wiki/Esperan), al cap de la petita vall de Raons que es troba a l’W d’Erillcastell.

El mas de Raons (http://ca.wikipedia.org/wiki/Raons), una mica més avall, va quedar deshabitat cap a 1985.

El poble de Peranera (adjacent a Erillcastell per llevant) (http://ca.wikipedia.org/wiki/Peranera) ja no té població fixa (només una casa hi és habitada, a l’estiu, durant l’estada del bestiar transhumant a la muntanya).

Al petit nucli de Castellars (http://ca.wikipedia.org/wiki/Castellars) hi ha una ocupació fixa lligada a l’explotació agrària i turística (ca de Servent i l’Abadia, respectivament).

Una mica apartat d’aquest conjunt, el veí poble de Malpàs (http://ca.wikipedia.org/wiki/Malpàs) té encara diverses cases habitades i tres explotacions ramaderes en actiu, a més d’algun negoci turístic (cases rurals i un bar-restaurant obert en temporada d’estiu).

Erillcastell és, doncs, un nucli despoblat que, tot i que no es troba en un lloc remot ni inaccessible, ha esdevingut marginal en contrast amb la seua importància històrica.

En un esquema molt simple mostrem la zona, des de la capçalera que es troba entre el Corronco i el Cap dels Vedats d’Erta. A mitja alçada, i a banda i banda de la vall, els nuclis d’Erillcastell i Peranera. Indiquem tres àmbits que defineixen diferents formes de relació entre la població humana i el medi. En una posició intermèdia, Erillcastell i Peranera combinen l’àmbit de l’alta muntanya i el de la mitja muntanya, la qual cosa és determinant en la successió dels cicles de l’any i en les formes d’aprofitament dels recursos. Castellars, i més encara Malpàs, estan privats de l’accés directe a l’alta muntanya, i per contra compten amb més extensió de terres a la part baixa de la vall.

• Els camins

Els camins que transiten per la vall segueixen trajectes al llarg de la part alta o mitjana de la muntanya, en paral·lel al trajecte del riu, o bé hi descendeixen perpendicularment o d’esviaix, però rarament discorren prop del curs d’aigua; no hi ha camins per on puguem ascendir seguint el curs del Barranc de Peranera.

Aquesta disposició dels camins respon a les estratègies de gestió dels recursos, que al seu torn expliquen la ubicació dels pobles. Ho podem observar amb facilitat en els casos d’Erillcastell i Peranera.

A la imatge superior, observem com els pobles s’ubiquen en un llindar múltiple entre els boscos, les terres de conreu i prat, els matollars formats per boixos, i l’accés a l’alta muntanya. A l’esquerra d’Erillcastell, els prats de les Collades, a la dreta el Tossal de Servent, poblat d’alzines, al fons a l’esquerra, els boixos de la Solana i, al fons, els prats dels Planos i les pastures altes de Codó i Corronco. Altres zones de prat se situen al fons de la vall. Els camins, doncs, discorren per aquest entorn de mitja muntanya, en paral·lel al fons de la vall, o hi descendeixen de manera quasi directa per a accedir als prats de ribera o per travessar a l’altra banda. Així, entre Erillcastell i Peranera hi ha dos camins, un per cada banda del Tossal de Servent, i tots dos fan un descens molt directe fins al barranc per tornar a ascendir, també molt directament, per l’altra banda; no hi ha cap altre camí que comuniqui un i altre vessants si no és molt indirectament, per la part alta de la vall (puntualment, en la mesura que algunes terres que pertanyen a Erillcastell es troben al vessant de Peranera, tocant al barranc, hi ha dos passos que el travessen, però no tenen continuïtat més enllà).

Els camins són el millor mitjà per conèixer aquests indrets, perquè permeten accedir-hi al ritme just i combinar itineraris d’una llargada ideal per a sortides d’un dia o de mig dia. A més, com que la seua distribució respon a les estratègies tradicionals de relació amb l’entorn, ens hi connecten molt directament.

Per fer aquests trajectes, cal que aneu amb calcer resistent, i és sempre preferible dur pantalons llargs per protegir-se de les plantes espinoses que puntualment voregen els camins. Cal portar sempre aigua -un litre com a mínim per persona-, fins i tot a l’hivern.

Des de la veïna vall d’Esperan, diversos camins connecten amb Erillcastell, com ara el que hi va a través del serrat del Puio, un camí a mitja alçada que permet contrastar l’ambient humit del bosc i del boixiguer amb la sequedat de la solana. El que puja des de la Borda de Martí és ideal si volem ascendir des de les immediacions de Raons, i dóna accés a tot un sistema de conduccions d’aigua de reg que, sense les indicacions d’aquest web, seria quasi imperceptible després que el bosc ha anat ocupant el terreny. Un altre camí connecta aquest darrer amb el poble d’Esperan, directament per l’obaga, ideal per a èpoques de calor si ens volem endinsar en el bosc sense allunyar-nos del curs del barranc.

Des d’Igüerri, un camí ens condueix a Esperan i, un cop allà, podem triar entre les dos opcions anteriors: o bé anar a Erillcastell, o bé anar a la Borda de Martí per l’obaga. Però encara, entre la Borda de Martí i el camí d’Igüerri-Esperan, un altre connecta directament per la solana. És dir que comptem, només per aquesta banda, amb un bon conjunt d’itineraris possibles, tots ells interessants.

Entre Malpàs i Erillcastell, un altre camí ens porta per indrets força interessants, a través de prats primer, després per un paisatge rocós de gran interès.

Des d’Erillcastell, les possibilitats són múltiples: podem anar a Peranera, tot baixant al fons de la vall i ascendint per la banda oposada, per un ambient sec, entre alzines en el descens, i per una zona molt més humida i obrívola quan ascendim a Peranera; també des d’Erillcastell podem prendre un altre itinerari cap a Peranera, ben diferent de l’anterior, amb un descens entre boixos i un ascens per la banda ombrívola del turó on s’assenta el poble; podem anar, des d’Erillcastell, cap a la Borda d’Amont, seguint en gran mesura la pista de terra que sovint coincideix amb el traçat de l’antic camí; des d’aquest, una desviació ens pot portar cap a les Girostes i la Borda del Mig, travessant el barranc; o, directament des d’Erillcastell, podem prendre el camí que baixa a la Borda d’Avall, tocant al barranc.

Sortint des de Castellars, o des de Peranera, a banda la versió inversa dels itineraris que connecten amb Erillcastell (que ja hem esmentat), un camí en lleuger ascens ens condueix a Santa Margarida. Aquest connecta amb el camí de la Borda d’Amont, de manera que possibilita un itinerari circular molt interessant. Per la banda de Peranera, des d’aquest camí un parell de desviacions ens porten als prats que se situen a mitja alçada, cada cop més coberts de bosc.

Un camí que surt des d’aquest darrer a la part alta, a l’indret anomenat es Esplugues, us permetrà d’arribar fins a la Collada dels Ircs i a Cantiló, la raconada (o més ben dit la clotada) que forma el racó superior de la muntanya d’Erillcastell a tocar del curs alt del Barranc de la Font Grossa.

Finalment, entre Erillcastell i Peranera podem fer un itinerari llarg, d’uns 14 km, que segueix tota la carena de la vall, amb la possibilitat d’ascendir al Corronco i al Cap dels Vedats d’Erta (òbviament, aquests ascensos els podem dur a terme separadament -el Corronco des d’Erillcastell; el Cap dels Vedats des de Peranera-, si tornem a descendir pel mateix itinerari en cada cas).

Entre Malpàs i Castellars, un altre camí permet completar rutes circulars de més o menys llargada.

• La llengua

La parla de la vall de Peranera és el català alt-ribagorçà amb els trets típics de la seua variant oriental. Podeu seguir les observacions a partir del descriptor d’Erillcastell.

• Els indrets religiosos

A la vall i llocs veïns trobem diverses esglésies, ermites i pilarets. Les esglésies, evidentment, les trobem dins dels nuclis de població, mentre que les ermites ocupen llocs elevats i els pilarets se situen a tocar dels camins, generalment en cruïlles. Podem partir des de l’església de Sta. Maria d’Erillcastell.

• Els indrets de la ramaderia

Podeu partir de les observacions al descriptor d’Erillcastell.

• Els usos agraris de l’espai

Podeu partir de les observacions al descriptor d’Erillcastell.