Joan Farré localitza el pas del camí a tocar dels trossos de Martí i de Pei, a l’indret on es deixa el terme de Gotarta i s’entra al d’Esperan, però, de fet, ben prop de Raons (escolteu-ho):

Per davall de la Borda de Pei hi ha un tros que hi passa lo camí pel bell cap del tros, que fa una cllotadeta; después fa unes corbes per uns bancalets. Aguell tros é de Martí tot. A la vora de la finca de Pei mateix, toca a la paret. Pe’la pista, pe’la pista, pr’eixo tros que et dic, passes pr’eixo tros que et dic, pel bell cap del tros; i anzòrens dones a una corba i tornes a passar per baix i anzòrens ti fiques am un antre tros de Martí qu’ é un bancal llarg, que tamé é de Martí, que en diven la Collada. Aguell no é tan plla, però lo primer de dalt sí. Venint de Gotarta cap a Malpàs, lo primer de dalt é bastant plla, hasta quasi cllot, fa. No é gran, però vui dir... é molt bo pa granar, tot allò. I allò ho haig vist tot sembrat, i llaurar-ho amb bous. No amb tractor, no, amb bous.

Nota lingüística:

A banda les característiques fonètiques i morfològiques que, per al cas de Joan Farré, ja hem vist en altres documents, apuntem un parell de mots:

cllotadeta fa referència a un terreny enclotat. Clotada s’oposaria a clot en el fet que aquest segon sol designar una extensió menor. En aquest cas concret, però, el diminutiu remet a una extensió més aviat petita;

el mot granar fa referència a la producció de gra, és a dir de cereal.