Fitxa del lloc

Nom de la ruta: Iglésia, l'

Nom
Iglésia, l'
Coordenada X (ETRS89)
0.7917720079422
Coordenada Y (ETRS89)
42.434436364379
Poble
Esperan
Tipus de lloc
Església o capella
Origen del nom
Català
Interès
Històric / Arquitectònic
Descriptor

Es tracta d'un edifici d'una sola nau amb absis semicircular lleugerament ultrapassat, orientat al NE. L'absis s'obre a la nau mitjançant un arc presbiteral. La nau, més alta que l'absis, és coberta amb volta de canó apuntada i és feta de carreus col·locats al llarg, seguint el sentit longitudinal de la nau. L'absis, en un nivell més baix, presenta una volta de quart d'esfera feta amb filades concèntriques. Posteriorment s'afegiren dues capelles laterals al mur sud. Lloc, on originàriament, hi havia la porta d'accés. A l'absis hi ha una finestra d'una sola esqueixada i ampit graonat. Al mur de ponent hi ha la porta, d'arc de mig punt adovellat. Al damunt hi ha una finestra. El campanar d'espadanya de dos ulls corona la finestra. Al presbiteri es conserva un altar amb dues ares superposades. Fou bastida a la mateixa època que Sant Climent d'Iran o Sant Quirc de Durro, S. XII. [Font: Pat.mapa]

Descriptor històric

L'església de Sant Sadurní és situada a la part alta del nucli abandonat d'Esperan. Emplaçada a 1.400 m d'altitud a la dreta de la vall d'Esperan. El lloc s'esmenta per primer cop en el testament de Ramon d'Erill el 1173, en el qual cedeix el lloc d'Esperan al monestir de Santa Maria de Lavaix. Sembla que els hereus de la baronia d'Erill respectaren aquesta donació ja que tant el vilar com l'església de "Sancti Saturni de Spranto", de la qual depenia l'església de Sant Pere de Raons, són consignades en els inventarir monàstics de Lavaix. [Font: Pat.mapa]

Fonts orals

Paco Sala de ca de Pei explicava algunes coses sobre l'església d'Esperan, i deixa caure una queixa sobre la descurança que ha patit i encara pateix l'edifici (escolteu-ho):

Hi era un altar que io 'm recordo 'ncara de quan lo van cremar, que van puiar, quan la guerra... ho van cremar tot, tot lo rader, tot lo de 'llòs pro... i después tenívom... allò era l'altar major, diguéssom, al davant, i al costat tenívom, cada casa, diguéssom, una capella... a l'entrar, quan s'entra la pòrta, aguella era la de Martí, i l'altra que seguís, al costat de l'altar major, era la nostra. E... anant cap a la font, donant el tomb pe' l'igglesia pel camí de radere, hi era unes pedres qu' eren caigut d'aguell tomb tan ben fet, qu' eren caigut; hi van começar a posar dos u tres pedres i una mica de ciment, i així 's va quedar.

 

Nota lingüística

Noteu la forma major, pronunciada en forma estàndard [ma'ʒo], la qual cosa es pot explicar perquè el parlant va viure molts anys a Andorra, més tard a Balaguer, o més aviat com un indicador de reverencialitat (perquè, al costat d'això, observem la forma puiar).

Noteu [ɛ] etimològica en pedres com en altres casos (temps, festa, serp...).

Noteu la forma de pret. imp. de subj. diguéssom, amb teminació en o (diguessa diguesses digués diguéssom diguéssou diguéssen) similar a la de l'imp. d'ind. tenívom (teniva tenives tenive tenívom tenívou teníven).

Noteu la forma lèxica [ig'glezja], amb allargament típic d'oclusiva en una seqüència intervocàlica OCL+l.

Geologia (tipus d'element d'interès)
Descriptor geològic
Documents sonors
església d'Esperan
Enllaços

Rutes (4)
Nom Tipus d'itinerari Llargada
+info
BORDA DE MARTÍ - ESPERAN per la Comòria (obaga) històric
veure fitxa
BORDA DE MARTÍ - ESPERAN per les Solanelles històric
veure fitxa
ESPERAN - ERILLCASTELL històric
veure fitxa
IGÜERRI - ESPERAN geològic
veure fitxa