Fitxa del lloc

Nom de la ruta: Aubaguins, els

Nom
Aubaguins, els
Coordenada X (ETRS89)
0.79411625862122
Coordenada Y (ETRS89)
42.422309373351
Poble
Malpàs
Tipus de lloc
Matollar o erm
Origen del nom
Català
Interès
Descriptor

Vid. el que es diu sobre l'Aubaga de Peranera.

 

Descriptor històric
Fonts orals

Des d'aquí hi ha una bona observació sobre la canal de les Tallades.

La vegetació és precària d'aquesta banda de Pollerini (la Rallassa, l'Home Mort, es Aubaguins). Boix (Buxus sempervirens), garravera (gavarrera, Rosa canina), esgelagra (argelaga, Genista scorpius)...

També, en passar pels Aubaguins, Ramon Jordana observa l'abundància de burnagues i en comenta les qualitats (escolteu-ho):

Burnagues... Açò... tu sas lo... es crabes, lo que se ho menjaven? Foteven unes mossades! Açò quan son tenres, ostra, açò se ho foteven igual que...

Nota lingüística:

Burnaga (Ononis campestris), una planta lleguminosa més àmpliament coneguda com a brunaga, és característica per la tendror de les seues fulles i les seues flors, en contrast amb les dures i llargues espines.

 

Ramon Jordana observa les qualitats de la flor d'esgelagra per a millorar la qualitat de la llet que produeixen les crabes (escolteu-ho):

[les es]gelagres quan florissen tamé... oh, i es va molt bé; pa fer llet é bona, l'esgelagra. Fan una llet molt bona, se mengen flor d'esgelagra.

Nota lingüística:

Noteu la forma africada sorda en esgelagra [estxelágra] o mengen [méntxen].

Noteu també la inserció de -r- en -gra- absent en la forma general argelaga. Aquest fet és constatable en altres mots en ribagorçà: llangostre, congestra,...

Noteu la forma se de la conjunció condicional o completiva que presentaria la forma general si.

 

Ramon Jordana observa les possibilitats que el terreny oferiria al cabrum (escolteu-ho):

Ia torna a llucar, per baix. Hòstic, si ara les fote... l’escabot de crabes que hi era guardat... mil crabes, n’anirín de bé; ia ‘brossarín, ia; [pots] comptar que llimpiarín.

Nota lingüística:

Observeu el terme per baix, amb valor extensiu espacialment.

Observeu les formes del condicional amb la reducció del hiat: -ien > -ín.

 

Ramon Jordana fa observacions sobre una perera (escolteu-ho):

Una perera. Em sembla que són molt dures. Aspres, aspres! Bullides potser sí, que foren bones. Oh tamé en feven bullir; estes més així en feven bullir. Ia eren bones, ia, cuites.

El DCVB recull diverses varietats i denominacions de peres que identifica com a ribagorçanes; altres denominacions no les podem atribuir a l’Alta Ribagorça perquè aquella obra les identifica genèricament com a occidentals. Les incloem totes i també una que s’identifica com a pallaresa (Vall d’Àneu) que caldria contrastar si efectivament és també ribagorçana:

Pera de Cardós: menjada crua no és bona, sinó que cal menjar-la cuita (Pallars, Ribagorça).

Pera de fulla de roure: és verdosa, petita, forta, madura per l'octubre (Pont de S., Sort, Tremp, Solsona, Torà, Pinós).

Pera de la guineu: és petita i verda, aspra que escanya (Bonansa).

Pera de l'olla: és de pell molt forta; no és bona quan és crua, però cuita és boníssima (Vall d'Àneu).

Pera d'hivern: és grossa i bona; la cullen abans de madurar i madura a casa (or., occ., val.).

Pera tendral: és grosseta, vermellosa, llarguera, molt sucosa i molt bona; madura pel juliol i agost (or., occ., val.).

Si per a les pomes teníem nou o deu denominacions indiscutiblement ribagorçanes (altres podrien fer incrementar la llista); ja veiem que per a les peres hi ha tot just tres denominacions específiques del territori (i encara caldria contrastar si la pera de Cardós ho és també). És obvi que la tradició del país dóna més rellevància a les pomes, segurament perquè admetien més aprofitament en poder-se conservar amb més facilitat.

 

Una observació de Ramon Jordana sobre les pomes mosquines (escolteu-ho):

Pomes mosquines, que no eren re de bones.

Nota lingüística:

No eren re de bones: re pot aparèixer com a quantificador d’un adjectiu o d’un nom en alguns contextos (no é re de bo, no fa re de fred...).

Les pomes mosquines no són bones per a menjar-ne les persones; són petites, grogoses i molt àcides i aspres. En altres indrets ens han remarcat que aquestes pomes s’afegien a d’altres varietats a l’hora d’elaborar la sidra, perquè hi aportaven un matís àcid que la feia més bona.

El DCVB recull nou varietats i denominacions de pomes que atribueix a indrets alt-ribagorçans (Bonansa i el Pont de Suert) i una altra (la de sant Joan) que s’hi podria atribuir també (tot i que ho caldria contrastar, perquè s’atribueix a tot el domini de manera genèrica). En recollim literalment les descripcions:

Poma de gel: és verda, i en venir l'octubre pren un color que li dóna aparença de gel (Ribagorça).

Poma de la gaia: és vermella i verda amb ratlletes, molt bona; la cullen pel setembre i es conserva tot l'hivern (Bonansa, Pont de S.).

Poma de sant Bernat: és molt primerenca, verda amb ratlles vermelles (Pont de S.).

Poma de sant Joan: és primerenca, mitjancera, molt blanquinosa, bona o regular de gust (or., occ., bal.)

Poma desmorruda: és mitjancera, blanca, bona; la cullen a l'octubre, però el temps bo per a menjar-la és el febrer (Pont de S.).

Poma d'estova: és verda, bastant bona (Pont de S.).

Poma gavatxa: varietat no gaire bona (Bonansa).

Poma jaumesa: és grosseta, verda, bona; la cullen per sant Miquel (Pont de S.).

Poma mosquina: és verda o vermella, molt petita, no comestible per a les persones; la donen als porcs (Bonansa, Pont de S.).

Poma roieta: és de color vermell i es menja a l'hivern (Bonansa).

Geologia (tipus d'element d'interès)
Descriptor geològic
Documents sonors
les tallades (Ramon Jordana) el bestiar llimpiaven crabes a les Tallades burnagues flor d'esgelagra llimpiarín peres bullides pomes mosquines
Enllaços

Imatges
Rutes (1)
Nom Tipus d'itinerari Llargada
+info
MALPÀS - ERILLCASTELL geològic
veure fitxa