Vid. el que es diu a propòsit dels horts.

Aquest espai adjacent a la paret meridional de la Borda d'Avall, es destinava sobretot al conreu de trumfes i cebes. A més a més, està voltat de prinyoners (pruneres) que proporcionaven una bona quantitat de fruita. Els prinyons, normalment petits però sovint molt dolços (com és el cas), poden ser consumits al moment que maduren, però el fet que maduren quasi tots de cop i siguen de consistència delicada fa recomanable trobar maneres de conservar la sobreproducció. Se solien assecar, doncs, i així es consumien d'hivern, perquè constituïen una aportació extra de calories en els guisats (singularment a la vianda, la versió local de l'escudella).

Aquest hort es beneficiava de la mateixa aportació d'aigua que regava el prat (de fet, se situa a l'acabament de la secla).