Fitxa del lloc

Nom de la ruta: Corral de la Serra, el

Nom
Corral de la Serra, el
Coordenada X (ETRS89)
0.80924928188324
Coordenada Y (ETRS89)
42.432631558004
Poble
Erillcastell
Tipus de lloc
Borda o corral
Origen del nom
Català
Interès
Antropològic
Descriptor
Descriptor històric
Fonts orals

Ramon Jordana fa un breu comentari en observar el Corral de la Serra de Marco. Tal com diu, es tracta d'una obra remarcable d'arquitectura popular, a base de pedra i lloses provinents, ben segur, de la zona de Conques (escolteu-ho):

Ara s'ha esfonsat tot. É tot un espinauar. Allí ja 's veu hasta a on arribava el teulat; la crestellera; 'cí hi era una mica de badívol... El bestiar hi estaven molt bé, 'cí. Molt reparat... molt reparades, ací. I que els agradava, l'herbatge, pr'ací... s' é solà... Ixes lloses aixins guardaven molt la paret. Això é el principal... d'això que hi era, i ben fetes que... Això... així no hi podeva penetrar l'aigua. Estan ben fotudes, ixes parets... hosti... Allà dalt mateix, hi ha un cantó allí... quadrada... I quines lloses hi posaven, tamé... Tamé... pa trobar ixes lloses... puf!

Nota lingüística:

Observeu alguns detalls del lèxic:

espinauar: col·lectiu d'espinau (espinal, un arbust espinós que fa una florida blanca molt vistosa a primers de la primavera, d'ací el nom originari "espin alb"), aquesta planta sol ser de les primeres a envair espais abandonats després que haguessin estat ocupats per corrals o conreus;

crestellera: ací és la vora que recorre el cap de la paret, cobert de lloses;

badívol: un espai tancat però sense coberta. El Corral de la Serra de Marco té una secció que estava coberta per teules (es va cremar i, per tant, la coberta ara ja no hi és) i una altra de descoberta, com si fos una era;

herbatge: fa referència a l'herba que pot menjar el bestiar, normalment per a fer una observació sobre la seua qualitat;

bestiar: aquest terme fa sempre referència al bestiar de llana;

guardaven: noteu el sentit de protegir que presenta guardar aquí;

cantó: una pedra cantonera.

 

La tècnica tradicional per a cremar extensions de terme sense donar lloc a incendis incontrolats consisteix a fer-ho a l’hivern, quan la neu pot evitar que el foc s’estengui per les parts elevades (escolteu-ho). El comentari ve a propòsit del fet que aquesta zona es va cremar fa unys anys, i probablement l'antic corral de Marco se'n va veure afectat:

D’a on no s’ha cremat si coneix. Es coses, si ‘s fan amb aidea é atra cosa. Perquè no mos escapés lo foc, sas co... ho févom? Quan hi era neu per dalt. ‘llavons no ti podeve... en que puiés hasta damont, si hi era neu per dalt... A vegades févom socarrades... Si no haria vingut que no hi harien pogut fer re, el bestiar. Però ho févom a l’hivern, quan hi era neu per dalt... Allavons ‘naves al segur.

Nota lingüística:

El terme socarrades és específic; designa la tècnica consistent a cremar extensions de terreny per a evitar que s’embrutés excessivament d’arbustos que hi dificultarien l’accés als animals.

Aquest fragment és molt interessant per tal com dóna idea del funcionament dels termes d’ubicació espacial. En concret ens mostra l’especialització conceptual de dalt i damont, en el sentit que el primer designa situacions estàtiques amb la idea de cobertura (noteu com es combina repetidament amb per), mentre que el segon pren un sentit dinàmic i purament situacional (no implica una extensió que cobreix, sinó simplement la posició relativa).

Geologia (tipus d'element d'interès)
Descriptor geològic
Documents sonors
Corral de la Serra de Marco socarrades
Enllaços

Imatges
Rutes (1)
Nom Tipus d'itinerari Llargada
+info
ERILLCASTELL - SANTA MARGARIDA històric
veure fitxa