Ramon Jordana remarca les qualitats d’un roure, i de la fusta en general (escolteu-ho):

Pus ací tamé hi ha un roure guapo, eh, tu? Hosti noi, quina cana te, hòstima. En fotrí, de llenya, eh?! Ostra. Sortirí bones llonxes, d’ixa soca. I llest que é, no é molla renugat; que pa fer coses, la fusta, llesta, ha de ser.

Nota lingüística:

El terme cana fa referència al tronc.

Les llonxes són aquí les taules de fusta.

L’adjectiu llest/llesta fa referència al fet de ser l’arbre dret i de fusta llisa. Noteu que, quant a la fusta, llest s’oposa aquí a renugat, que vol dir que fa nusos.