Ramon Jordana dóna detalls sobre els trossos de Peranera (escolteu-ho):

Veus, de Peranera si veu bé... a Plana de Perebatlle, Pla de Quartal, a davall, a damont é de Monrós. A davall de la punta de la Plana de Perebatlle torna a ser de Monrós, dos o tres bancalets, que diven, i a davall la bordeta de Monrós. I allà aguell que fa forcana, estretet a damont, é de Quartal, allò. I a davall n’hi era de Perebatlle i de Monrós. Quartal tot s’ha boscat, ja. Vinrà a ser tot un boscarreral. I ‘s trossos mateish, té... jo els era vist conrear tots.

Nota lingüística:

En aquest fragment és important la utilització de termes que designen ubicacions relatives entre indrets: a davall, a damont, allà.

El terme forcana designa la forma de forca del tros.

El terme boscar-se designa el procés d’expansió del bosc, que en aquest cas acaba per engolir els antics espais de conreu o de prat. El terme boscarreral és una variant menor de bosc, en el sentit que es refereix a una fase primera d’expansió del bosc, formada per una massa més aviat informe on es combinen arbustos i arbres, típica dels terrenys que de fa anys han caigut en l’abandonament.