Joan Farré explica algun aspecte de la collita del gra a la Borda de Martí (escolteu-ho):

Allí hi sembraven... hi tenen bona cosa de terra. N'hi ha un que é plla, es altres si poden treballar amb maquinària pero no són massa pllans, però que tamé n'hi ha un allà a la Paül qu'aguell tamé é molt... aguell tamé é bo. Allí quan ho llauraven amb bous hi feven bllat pa'l gasto de casa, pa tot l'any. Hi hai mallat, a la borda Martí, io, i no una vegada ni dos. I segar. Allí feven la mòlta, 'naven a molre a Llesp lo blat. A Llesp. Lo ventaven a... mallaven a la borda, el dixaven amb un monter, en 'cabat hi anàvom un dia i 'l ventàvom, tot lo dia ventar. Un ventador, que n'has vist, d'eixos? Bueno, alzòrens, ventaven lo bllat, l'anaven a molre i ia puiaven a 'speran amb farina; pa tot l'any ia tiniven la farina a la farinera, i... de la borda. Allí era sentit dir als abuelos que perque passés dos anys que es pedreguessen que no's caleve comprar bllat. I això que en gastaen molt pa's animals.

Nota lingüística:

Noteu les formes [bʎat] per a blat o [pʎa] per a pla, com altres del tipus [fʎama] (flama), [kʎaw] (clau). És un tret propi del ribagorçà, avui en recessió especialment al sector oriental, però encara perceptible en parlants d'edat.

Noteu també la forma molre, com atres del tipus venre, penre... on el català majoritàriament ha generat una seqüència consonàntica -dr-.