Fitxa del lloc

Nom de la ruta: Home Mort, l'

Nom
Home Mort, l'
Coordenada X (ETRS89)
0.79308092594147
Coordenada Y (ETRS89)
42.42106271152
Poble
Malpàs
Tipus de lloc
Coll o coma
Origen del nom
Català
Interès
Antropològic
Descriptor

Aquest indret, a mig camí entre Malpàs i Erillcastell, rep el nom a partir d'un munt de pedres al costat del camí. Potser és preceptiu, com marca la tradició, que hi llanceu tres pedretes tot passant. 

Ramon Jordana, que ens va indicar l'indret i el nom, ens va dir que potser és que allà hi va morir un home, just on avui hi ha aquesta mena de túmul (vid. foto).

És també un indret adequat per observar tot el conjunt de la Paül que expliquem a propòsit del Barranc de Canarillo i, més enllà, Raons i Malpàs.

Descriptor històric
Fonts orals

També en aquest indret es té un bon punt d'observació sobre la Borda de Pei, i Ramon Jordana dóna algunes explicacions sobre la collita de bellotes que hi feien (cliqueu-hi per saber-ne més).

La perspectiva és també prou àmplia cap a Sant Serni i els prats de Malpàs (Ramon Jordana), tot i que, en comparació amb altres èpoques, el bosc va guanyant presència (escolteu-ho):

Clar, però ara hi ha un bordemeral de roures i... espinaus d'eixo blanc, poh. Hi ha molt conreu, a Malpàs, sí, hi ha bones finques.

Nota lingüística:

Noteu la forma bordemeral (sembla un derivat, però de què?), que per context entenem que fa referència a la vegetació invasiva que suposa la progressiva expansió del bosc en detriment dels antics conreus; noteu també la forma espinau (procedent de espin alb -en català general espinal-).

 

En tot aquest trajecte, entre Malpàs i Erill, es pot trobar trams ben diversos de camí, ja siga empedrat, o sobre terra, amb parets de contenció, etc. Joan Farré explica el que era anar a comú a propòsit de l'empedrat que ajuda a mantindre els camins (escolteu-ho):

Anar a comú... anàvom a arreggllar... o camins o una antra cosa. Anar a comú ere fer lo traball entre tots, entre el pobble, però tot una cosa que ere de tothom, [llimpiar un com o...] o fer un gravat u lo que faigue falta, [fer vindre aigua pa'l pobble]. Antes es camins eren de terra, u roca; camins u roca; anzòrens... açò ere finques, i açò ere finques. Pr'aquí, entre finca i finca, de amos, per exemple una ralla d'estes de mapa de cap a cap, tot açò e finques, però ací n'hi ha d'un, ací d'un atre... Aguest camí el volem arregglar. Per què? Perquè se hi ha terra, al passar-hi si va afondint, i quan hi ha una tronada s'emporte la terra; anzòrens févom unes paradetes de rocs entre tot... tot lo pobble. Això ere anar a comú. [si posave un... si tallave un roure retjo] No, natres ho févom amb pedres, ho févom tot amb pedres, no hi ficàvom fusta. Per exemp... al camí, ficàvom una pedra ben llarga; se no 'rribave se n'hi ficave dos, i al rader s'anave fent gravat perquè aguelles aguantessen es atres, però ho févom entre tot lo pobble, perquè ere pa tots. No vol dir que hi éssem d'anar tots. A la millor un dia io no puc vinre 'vui. Un antre dia, un no hi porà vinre... I el roc, encar que hi passés aigua sempre quedave gravat. Que tu has vist camins que en són; cap as Lladrers mateix, allí hi ha camins que n'hi ha de ser, encara. Perquè, se no ho ha descavat degú, allí ho ere tot, així. Es deixaven sortir una mica més... anaven puiant, 'naven puiant, a damont un antre de travesser, i aixit continuave el pendent. Així coma grairó... feven de manera que no 's notés guaire.

Nota lingüística:

1. Noteu trets fonètics:

arreggllar/arregglar: com en poble i similars: s'allarga l'oclusiva g o b seguides de [l] o [ʎ];

pedres: formes amb conservació de ɛ etimològica (altres: festa, temps, serp...);

porà: la seqüència dr se simplifica en r;

vinre: la seqüència nr no ha generat d de suport;

se: la forma freqüent corresponent al si condicional o conjunció;

si va afondint: els pronoms de complement OD o reflexiu són normalment forts: mi ti si mos vos e(l)s;

es: tant per a l'article definit plural com per al pronom de complement els, la forma se sol reduir a es; d'altra banda, per a l'article, es sol ser la forma tant per a masculí com per a femení:

es homes / es dones

2. Noteu trets de morfosintaxi:

héssem d'anar: escurçament de haguéssen (hes, hesses, hes, héssem/héssom, hésseu/héssou, hessen);

n'hi ha de ser: tria de verb ser en lloc de haver en expressions existencials;

se n'hi ficave dos: no concordança del SN indeterminat amb verbs transitius en passiva pronominal.

3. Noteu formes lèxiques o conceptes:

anar a comú: fer una feina comunitària;

afondir: enfonsar;

gravat: empedrat;

grairó: esglaó;

guaire: gaire (coincideix amb la forma gascona).

 

Identificant una veta de guix (Ramon Jordana) (escolteu-ho):

'çò deu ser una veta de ges. Sí, açò é una veta de ges.

Nota lingüística:

Noteu la forma ges [txes].

 

 

Geologia (tipus d'element d'interès)
Descriptor geològic
Documents sonors
anar a comú ges conreu de Malpàs
Enllaços

Imatges
Rutes (1)
Nom Tipus d'itinerari Llargada
+info
MALPÀS - ERILLCASTELL geològic
veure fitxa