Fitxa del lloc

Nom de la ruta: Llenàs/Llinàs, lo

Nom
Llenàs/Llinàs, lo
Coordenada X (ETRS89)
0.79541981220245
Coordenada Y (ETRS89)
42.418035796601
Poble
Malpàs
Tipus de lloc
Terres de conreu o de prat
Origen del nom
Català
Interès
Descriptor

Mantenim aquí la grafia que Francino (2005) dóna per a aquest topònim.

Bé podria ser, però, Llinars, i relacionar-se amb lli, és a dir amb la producció de lli per a la confecció de teixits. L'article singular, lo, seria incongruent en qualsevol cas. Caldria pensar, llavors, que s'ha generat després d'una fase intermèdia de pèrdua: a Llinars > al Llinàs, on l'acabament col·lectiu -ars es reinterpreta com un augmentatiu -às, idèntic fonèticament.

La segona possibilitat és derivar-ho de llena (llosa), una forma que només sobreviu en ribagorçà en el derivat llinat  o llenat (teulat confegit amb lloses). No és incongruent amb les característiques de l'indret, a tocar de la Rallassa, on l'aflorament rocós es presenta en forma de llastra raller, és a dir un lloc propici per a l'obtenció de lloses. El nom es grafiaria, llavors, Llenars.

Descriptor històric
Fonts orals

Avui ens mirem les barreres que marquen els límits dels prats com a simples límits, pròpiament barreres. La barrera, però, tradicionalment és un espai més amb la seua funcionalitat: els arbres i arbustos que la formen proporcionen fruits com ara pomes, peres, prunes, o mores; proporcionen fusta; constitueixen un suplement per a l'alimentació del bestiar (suplement que obtenen directament del lloc o els arribar barrejada amb l'herba de la collita). Aquest suplement, en forma de fulles dels arbres o dels arbustos, era també expressament explota; fer fulla és una activitat important, especialment a darrers d'estiu i cara a l'inici de la tardor. Ramon Jordana explica com s'obtenia fulla de diferents arbres: moixeres, coples (pollancres), etc. En alguns casos, l'alçada i la complicació dels arbres, i el fet que es fes amb l'ús d'una simple destraleta, hi afegeixen un risc important. La fulla més apreciada, sens dubte, és la de freix (es dóna a les ovelles, antigament també als corders durant l'hivern, i als conills) (escolteu-ho):

Oh, antes sí, tot ho pelàvom, hasta moixeres, coples, trémols, io era pelat de tot, pa fer fulla pa'l bestiar. Moixera... Oh, es trémols t'has d'arrapar igual que 's esquirols. Quan jo era jovenet anava igual qu' una sengardilla pels abres. Com que m'agradava tant, hi disfrutava. Sí sí, amb la destraleta. I vai tinre molta sort que no 'm vai tallar. Només un dia em va 'scapar una mica, ací, va tocar la punteta del totxet, no va ser re. No sé com, pero vai tinre molta sort que... I la que vai arribar a fer, oh, podar i torellar i... hasta de roure!

Nota lingüística:

Noteu el terme torellar, que vol dir fer torells. Un torell és un tronc de poc gruix i llargada mitjana (un metre o poc més). Dels torells se'n fan feixos, anomenats trosses, que contenen fulla. La fulla pot ser consumida directament de la trossa que, ja pelada, proporciona llenya per al foc.

Geologia (tipus d'element d'interès)
Descriptor geològic
Documents sonors
fer fulla
Enllaços

Rutes (1)
Nom Tipus d'itinerari Llargada
+info
MALPÀS - ERILLCASTELL geològic
veure fitxa