Fitxa del lloc

Nom de la ruta: Roques de Conques, les

Nom
Roques de Conques, les
Coordenada X (ETRS89)
0.800609
Coordenada Y (ETRS89)
42.43415
Poble
Erillcastell
Tipus de lloc
Roques
Origen del nom
Català
Interès
Descriptor
Descriptor històric
Fonts orals

Ramon Jordana observa com era la guarda del bestiar cabrum a l’entorn de Conques (escolteu-ho):

Tota eixa cresta l'era fet, des d'allà dalt al cap des Tallades... Mira, quan tiniva la crabada, al maití es soltava... es encarava allí a... antes d'arribar allà as Roques Blanques es encarava cap allà, puiaven enllà i amont enllà i amont, per damont del camí que va cap a Esperan... Allà... s'encaraven pe'la vora de la crenxa amont amont, io me'n puiava pe la crenxa i elles anaven puiant. I només portaven un quartís, que aguell quartís si sentiva d'un tros lluny, era clareny... i cap a on anava l'esquella anaven totes. Tiniven molt bona guarda, tiniven una seguida... es crabes... Se'n puiaven per damont de la Roca de Conques, i cap allà a Codó i hasta allà a l'Orri o hasta allà als Planes, o 'l Serrat des Planes que dívom, i allí [se] tornaven a encular i tornaven a vinre pr'ixes canals...

Nota lingüística:

Aquesta explicació ens mostra aspectes importants de l’organització de les distincions d’ubicació i moviment. Noteu la forma eixa (cresta) que indica una relativa proximitat, que selecciona l’indret dins de la immediatesa relativa a l’emissor i al receptor; el mateix quant a pr’ixes canals. A aquesta ubicació més pròxima s’oposen els indrets que van assenyalats amb cap allà (a Codó), hasta allà (a l’Orri/as Planes), que es presenten, doncs, com a més allunyats (dins de l’oposició que associa eixa o eixes amb astí com a indicadors de proximitat relativa, i aguella amb allà o a allí com a indicadors de llunyania). Noteu, en termes de moviment, la forma enllà i amont pràcticament lexicalitzada (per això pot aparèixer reduplicada). És diferent enllà i amont de amont; aquest darrer designa el fet de seguir el fil de la crenxa (un trajecte que, en relació amb emissor i receptor, es traça perpendicularment a la direcció de la mirada), mentre que el primer designa un desplaçament d’allunyament i ascensió simultanis.

Noteu la distinció entre allà (que designa extensions àmplies) i allí (que designa indrets ben delimitats). Tota l’explicació està delimitada per un primer i un segon allí (es encarava allí (...) i allí se tornaven a encular), associats, respectivament, a les Roques Blanques i a les Planes (o Serrat des Planes); són els punts d’arrencada i d’arribada respectivament, i el que hi ha entre un i altre transcorre en extensions més àmplies i a través de moviments progressius sense solució de continuïtat. Aquest moviment va entremig de referents en relació amb els quals s’utilitzen expressions construïdes amb damont: el camí d’Esperan, la crenxa, la Roca de Conques, Codó i l’Orri. La Roca de Conques marca un límit, estableix ell lloc d’on se surt de la immediatesa; fins ara, la descripció del moviment ha fet servir l’adverbi (a/cap a/per) damont (de), però un cop es crabes se’n puiaven per damont de la Roca de Conques tot es fa més inconcret: ara es diu (cap) allà a Codó, (hasta) allà a l’Orri, (hasta) allà as Planes.

Un altre suport per a delimitar el trajecte és l’ús de verb de moviment amb pronom NE: me’n puiava o se’n puiaven designen un moviment ascendent que se cenyeix al límit d’un marc espacial; la crenxa és un límit que se segueix, i igualment la Roca de Conques.

Cal afegir algun verb específic: encarar-se i encular-se són verbs oposats l’un a l’altre, que novament delimiten el punt d’arrencada i el punt d’acabament del trajecte i van associats, per tant, amb el primer i el segon casos d’allí. A l’endemig, un allà s’encaraven (pe’la vora de la crenxa) marca una inflexió, un canvi en el sentit de la trajectòria que fins ara era d’allunyament i ara serà parcialment de retorn.

 

Geologia (tipus d'element d'interès)
Descriptor geològic
Documents sonors
crabes a conques
Enllaços

Imatges
Rutes (1)
Nom Tipus d'itinerari Llargada
+info
CALBERA - CONQUES - ORRI històric
veure fitxa