Aquests bancals, estretament relacionats amb la Borda de Martí (a la qual fa referència el nom que porten) són remarcables per la pobresa extrema del seu sòl, i constitueixen una veritable frontera del paisatge humanitzat. Aquest lloc és la continuació del vessant occidental de Pollerini, la Rallassa de Malpàs. 

En una vista aèria observareu que el tossal de Casterissol, no és altra cosa que la continuació de Pollerini, i els vessants occidentals d'un i altre són quasi paral·lels, separats només pel curs del Barranc del Tou. La sola diferència en el cas dels Bancals del Cap de la Borda és una orientació més septentrional, cap al Barranc d'Esperan. El terreny, aquí, és també una mica més enclotat, sobretot al Planell. Tanmateix, això no explica per si sol que aquest espai fos aprofitat com a terreny destinat a peixiu.

Es pot observar la diferència en l'organització dels terrenys entre Malpàs i Esperan: el planell de la Paül de Malpàs se situa a la part alta del poble; és una extensió elevada en relació amb les terres que se situen a l'entorn de Sant Serni. La Paül és de fet la falda del tossal de Pollerini, o la Rallassa, aquesta franja de roca vermella que va d'E a W. Continuïtat d'aquesta falda ocupada per prats és l'entorn de Raons, Gotarta, Igüerri. Des d'aquest punt de vista, Esperan s'insereix en una raconada a l'entorn del barranc del mateix nom, entre les terres d'alta muntanya i la plana de Raons i la Paül de Malpàs. Les seues bordes s'assenten en aquest petit espai mirant d'aportar un mínim suport. Qualsevol petita porció de terreny és aprofitable en aquest escenari; per això, fins i tot aquest terreny pobre es converteix en bancals. Si fos tan àrid i pedregós com la Rallassa, seria del tot impracticable, però la seua orientació una mica més septentrional, abocada a la frescor del barranc, marca la diferència entre l'erm i el prat.