Fitxa del lloc

Nom de la ruta: Casterissol/Castellissol

Nom
Casterissol/Castellissol
Coordenada X (ETRS89)
0.7874858379364
Coordenada Y (ETRS89)
42.425262207218
Poble
Esperan
Tipus de lloc
Tossal o promontori
Origen del nom
Català en fase antiga
Interès
Geològic
Descriptor

Diminutiu de "castell". Remarcable el pas de -ll- a -r-, potser per dissimilació, tot i que hi ha rastres en ribagorçà de solucions a la gascona (Casterner < castell ner). Indica l'existència d'alguna fortificació, ni que fos mínima, al cap del tossalet. Si hi pugeu des del coll, trobareu evidències d'alguna construcció antiga, tant a l'estrem septentrional com meridional del petit promontori que s'allarga fins al damunt del Corral des Matxos i els Bancals del Cap de la Borda. Especialment a la part meridonal, l'acumulació de rocs i l'aparença que hi havia accessos ben marcats fan pensar en instal·lacions d'una certa entitat.

El colladó de Casterissol, que es troba a la part septentrional del tossalet, és una veritable cruïlla entre els camins que connecten la Borda de Martí, Esperan i Erillcastell, i la sèquia que porta l'aigua des del Barranc d'Esperan fins als Bancals del Cap de la Borda.

 

Descriptor històric
Fonts orals

Joan Farré detalla els camins que fan cap a Casterissol (escolteu-ho):

Pro a Casterissol mateix... allí sí, allí ia hi era... a dellà viniva lo d'Erill, que 'nava... que é el que passava per Escuro, i travessava cap a la Tosca, cap a's Bedres. I después n'hi era un antre que, passant pr'aguell, encar n'hi era dos més: la seclla que anava 'speran i l'altre que puiava pels Rossetes. Són tres.

Nota lingüística:

Fixeu-vos en la forma puiava: algunes formes que en català estàndard presentarien [ʒ] entre vocals (major, pujar), o [ʧ] en posició final (roigfaig), en ribagorçà presenten [j], que aquí reproduïm 'i' a efectes de simplificar: maior, puiar,  roifai... Es tracta de formes que en origen presenten -I-, -DI-, -BI-, -GI- (MAIOR, PODIARE, RUBEU, FAGEU*).

[*tret que a l'àrea occidental dóna fau, derivat de FAGU].

Fixeu-vos en les formes de la perífrasi haver-hi construïdes amb el verb ser: no és exclusiu de contextos on el Subjecte és determinat, com seria el primer cas (hi era... lo d'Erill), sinó que és la forma general (n'hi era un antren'hi era dos més) imperfet d'indicatiu, perquè el verb haver no té imperfet en aquesta varietat ribagorçana; les formes d'haver en imperfet són a través de ser

Geologia (tipus d'element d'interès)
Dipòsits volcànics i vulcano-sedimentaris carbonífers i permians (Estefanià i Autunià)
Descriptor geològic

Aquest és un indret interessant geològicament. Part de la seqüència que descrivim a partir de Pollerini es troba representada en aquest lloc, entre el tossal, el colladó subsegüent, i la continuació en direcció nord. Part de la seqüència, diem, perquè, si bé els materials piroclàsitics hi són presents en bona mesura, hi manca l'estrat andesític que constitueix el Tossal de Servent i tots els estrats successius de carbons. La raó fonamental és que ens trobem en un punt perifèric de la conca tectònica on només les cendres i altres materials piroclàstics queden dipositats, i d'aquests passem directament als estrats del Triàsic.

Documents sonors
camins des de Casterissol
Enllaços

Imatges
Rutes (2)
Nom Tipus d'itinerari Llargada
+info
BORDA DE MARTÍ - ERILLCASTELL històric
veure fitxa
BORDA DE MARTÍ - ESPERAN per la Comòria (obaga) històric
veure fitxa