Fitxa del lloc

Nom de la ruta: Maiuro, el

Nom
Maiuro, el
Coordenada X (ETRS89)
0.792734
Coordenada Y (ETRS89)
42.425065
Poble
Erillcastell
Tipus de lloc
Matollar o erm
Origen del nom
Català en fase antiga?
Interès
Descriptor

El Maiuro és una zona estacionalment humida a la part baixa de la Canal de les Tallades, just per damunt del Tou. És ben possible que el nom vingui a partir de MOLLU (un molluro equivalent del cat. ant. mollura -mollesa, humitat- influenciat per maior).

Ens trobem al peu de les Tallades. Aquesta canal aparentment seca conforma una conca que dóna lloc a una zona puntualment humida, en aquesta part baixa. De fet, poc més avall hi neix el petit barranc del Tou. El camí passa aquí pe algun lloc de terrreny inestable, que clarament ha anat cedint; observeu la vegetació, com el fenassar que travessem indica que el substrat és argilós. És, doncs, coherent amb el nom, tant en el cas del Tou com en el cas de Maiuro que, si la interpretació que hi donem és correcta, són pràcticament sinònims.

El lloc s'assembla a altres que van donar lloc a terrenys de cultiu, també caracteritzats per la presència de terres argiloses o l'aflorament d'aigua. Un exemple en són les Sueres de Castellars, que estan conformades per una franja de terra al llarg d'una petita conca lateral; o les Arguiloses de l'Hostalet de Massivert i l'Arguilera d'Erillcastell, indrets situats al peu d'un indret similar a l'anterior; o, davant per davant d'aquestes, les Uries, un nom amb presència també a Abella d'Adons, Adons i Perves, d'origen gens clar però que, en coherència amb els anteriors, podem interpretar com a referit a un lloc amb presència d'aigua: ja sigui a partir del basc ur ('aigua'), ja sigui (millor encara, atès que tenim derivats que semblen indicar que el nom era viu fins fa poquet) a partir del llatí UDU (ad.: 'humit') amb derivat -ia que indica abundor o origen. Tots aquests noms indiquen el caràcter humit dels llocs que designen, l'aflorament d'aigua des del subsòl, no pas en forma de font sinó com si fos una transpiració. En aquells indrets, la mobilitat del terreny ha propiciat la formació de terrasses laterals que la vegetació contribueix a fixar (el cas més visible, prop d'ací, és la Paül de Malpàs -del llatí PADULE 'aiguamoll'-).

Si en el cas del Maiuro no hi ha un terreny cultivat és perquè, precisament, la que descrivíem més amunt no és una situació estàtica: aquest tipus de terrasses laterals es formen progressivament quan hi ha condicions que garanteixin l'equilibri entre mobilitat i estabilitat del terreny, no sense intervenció humana en forma de bancals, parets i fixació de la coberta vegetal, i de la mateixa manera poden lliscar avall i desaparèixer al llarg dels segles.

 

Descriptor històric
Fonts orals
Geologia (tipus d'element d'interès)
Descriptor geològic
Documents sonors
Enllaços

Rutes (1)
Nom Tipus d'itinerari Llargada
+info
BORDA DE MARTÍ - ERILLCASTELL històric
veure fitxa