Fitxa del lloc

Nom de la ruta: Tallades, les

Nom
Tallades, les
Coordenada X (ETRS89)
0.792607
Coordenada Y (ETRS89)
42.428322
Poble
Erillcastell
Tipus de lloc
Crenxa
Origen del nom
Català
Interès
Descriptor

La solana de les Tallades es troba just damunt del Tou i el Maiuro. Les Tallades, pròpiament, ocupen la part occidental inferior de la canal: vid. la Canal de les Tallades

Descriptor històric
Fonts orals

Ramon Jordana en fa una descripció (escolteu-la), a partir del camí del Maiuro...

que passava pel mig de la tallada d'Abella, pr'ixa... pr'això de roures, cap allà a la borda. I era a... tallades. Allà... passa que ho van cremar... baixava una barrera de dalt del sarrat, encar se coneix, qu' allò era una tallada de Martí, i es de deçà eren d'Erill. N'hi era d'Abella, n'hi era de Rutxer, n'hi era de Mongai, n'hi era de Marco, n'hi era de Puiol. La del cap de tot de Puiol, l'atra ere de Mongai, l'atra de Marco, l'atra de Rutxer, i la més última d'ací davall d'Abella. Tot era barreres aixins de... 'xí pel cap de tot. La de Puiol passa el camí, que viniva ençà i avall. I agueixa canal... hasta eixa canal d'ací damont des tallades era empriu d'Esperan tamé. Per tota la serra hi era empriu. Tiniven sortints, an esta canal (??). I allà a damont de la roca de Conques tamé.

Nota lingüística:

Noteu l'oposició d'adverbis davall-damont (en combinació: a davall/damontací davall/damont...).

Noteu l'expressió ençà i avall (enllà i amont sol ser el seu oposat), que s'utilitza per a descriure el curs d'un camí o d'una trajectòria qualsevol.

Noteu l'adverbi deçà, normalment en combinació amb preposició (a/de deçà), que s'oposa a dellà. Hi ha diminutius que precisen ubicacions: ací deçàastí dellàací deçanetastí dellanet.

 

També Ramon Jordana explica la guarda de les crabes de les Tallades en amunt (escolteu-ho):

Estava molt més llímpio antes, lo país, i coma... a ca de Mongai hi érom tingut hasta mil crabes, passar de mil crabes, io els hai guardat, de Sant Joan a Sant Miquel. Es conllogaven. I tu sas lo que llimpiaven una patacada de crabes així... Ia 'naven bé ia. Io me hi donava una vida de sinyor. Mira, astí... astí que 'n dívom la Calbera... es apuntava cap astí, io me n'anava cap allà al sarrat, no colessen cap a 'speran, es anava encarant aixins pe' la vora de la serra, 'naven puiant, i io pe' la serra que no saltessen cap a 'speran, i cap allà dalt a Conques i l'Orri, i a la tardi tornar a baixar. Io mi donava una vida de sinyor. 'Nar-les girant, 'nar marxant que no saltessen cap a 'speran. I quan si coneixeven lo país no costaven re. Févom puiar es d'allà-baix, de pr'allà baix, pes crabits. Pero quan es févom puiar, com que es eren sacat es crabits, puiaven amb uns braguers, pus allavons... totes agueixes es triàvom, févom dos ramats. Es de... eixes es munyívom cosa d'un mes, es févom anar soles pr'ací més pel fondo. Es atres anaven més per dalt pel matiguer, i allavons hi érom de ser dos. Févom formatge, sí, formatge. Pa casa, i algun compromís que 'n regales, allò que passa.

Nota lingüística:

Noteu la forma craba i crabit (metàtesi característica en aquest mot).

El mot llímpio (i derivats com llimpiar, etc),  propi d'aquest parlar, no necessàriament un castellanisme.

El mateix es pot afirmar per al verb sacar.

El verb colar (marxar) és també característic.

La forma conllogar (i el seu parent conlloc) fa referència al fet d'admetre animals d'un altre propietari al propi ramat, a canvi d'un pagament a manera de lloguer (en origen, segurament fa referència al fet de llogar -les herbes- juntament amb altres ramaders).

La forma matiguer remet als espais ocupats predominantment per boixos o mates baixes. 

 

En un altre breu fragment que enllaça amb l'anterior, Ramon Jordana constata que en èpoques passades hi havia més ramats d'ovelles. Cases que avui tenen només vaques, havien tingut ovelles. El que s'està dient és que la ramaderia, avui, no només s'ha reduït sinó que s'ha especialitzat, de manera que un ramader es dedica o bé al vacum o bé al bestiar de llana, però no combina un i altre. Abans se solia combinar un cert nombre de vaques, un cert nombre d'ovelles, algunes cabres i algunes eqües, i s'explotaven els conreus de cereal i d'hortalisses. Avui el conreu és quasi anecdòtic, la terra es dedica quasi exclusivament a les pastures, i les explotacions ramaderes són molt més grans, molt menys nombroses, i especialitzades en un sol tipus d'animal.

El que diu també Ramon Jordana, implícitament, és que el país (el terreny) s'ha boscat i s'ha cobert d'arbustos. Això perquè l'activitat pastoral s'ha reduït fins al punt que, en un lloc com Malpàs, pràcticament ha desaparegut (escolteu-ho):

Poden dir el que vulguen però antes, quan hi era 'nimals, llimpiaven molt lo país. Ací Malpàs mateix hi era un bon d'això, en tiniva Englésies (Iglésies) un bon ramat, Janroi, tres quatre, (??) de bestiar. I a Irgo hi era un tropell de bestiar que pa qué; a la tardor arrendaven la montanya d'Erill. I a tants poblles, i a Iran...

Nota lingüística:

Noteu la forma palatal en poblles (['pɔbʎes]).

Noteu que el terme bestiar fa referència exclusivament al bestiar de llana (per al vacum s'usa pròpiament el terme vacum o vaques, i per a la resta crabes o pelegam, i per als èquids hi haurà les formes específiques com ara eqües o, més genèricament, animals de peu redó).

Noteu la forma tropell en el sentit de ramat.

 

Observacions sobre la Comòria (Ramon Jordana). Efectivament, tal com observa, a la part superior de les Tallades hi havia uns horts, avui pràcticament imperceptibles. La ubicació de conreus destinats a hort en un indret tan extrem i exposat resulta quasi sorprenent (escolteu-ho):

La Comòria era aguell arbre que es veu allà verd. Qu' allí hi era un hort o dos de, se... s' era d'Abella o... Qu' allí eixiva una font, que eixa font é la que va a parar... aquí baix... sí, sí, això mateix.

Nota lingüística:

Noteu el manteniment del verb eixir.

Geologia (tipus d'element d'interès)
Descriptor geològic
Documents sonors
horts de la Comòria
Enllaços

Rutes (1)
Nom Tipus d'itinerari Llargada
+info
ESPERAN - ERILLCASTELL històric
veure fitxa