El nom abeller es pot atribuir al fet que s'hi ubiquessen arnes (ruscos) per a les abelles. Ramon Jordana ens explica com aquestes es construïen amb tiges de vediguera (Clematis vitalba) que, fixades per llistons longitudinals, formaven recipients cilíndrics que es col·locaven en llocs propicis perquè les abelles hi fessen el seu eixam. La producció de mel era important com a edulcorant i com a element culinari en general, per això n'han quedat traces toponímiques arreu, fins i tot en noms de pobles (Abella d'Adons o Abella de les Paüls, prop d'ací).

Similarment, l'indret anomenat els Arners, a Massivert.

Aquest lloc forma part d'un vedat, l'anomenat Vedat Gran; un vedat és un espai no conreat destinat a peixiu. Si bé nosaltres, avui, hi veiem una rourera, no tots els boscos són propietat comuna; més aviat al contrari. El bestiar no només s'alimenta de l'herbatge dels prats o dels conreus, sinó que alterna aquest amb allò que obté de les zones de bosc o d'arbustos, com ara bellotes, fulla o herbes diverses.