Fitxa del lloc

Nom de la ruta: Campo d'Enrens, el

Nom
Campo d'Enrens, el
Coordenada X (ETRS89)
0.831569
Coordenada Y (ETRS89)
42.444105
Poble
Peranera
Tipus de lloc
Terres de conreu o de prat
Origen del nom
Desconegut
Interès
Antropològic
Descriptor

Origen del nom

És ben probable que el nom d'aquest indret tingui a veure amb l'Enrens que tenim a tocar de Trepadús, una antiga casa, i possiblement un castell, que havien pertangut a Lavaix.

Coromines (1995) busca un origen basc a aquest topònim: erren + tze/tzi, és a dir "lloc d'esbarzers o punxes". Les formes del tipus Enrense que trobem en documents antics hi poden fer pensar. Tanmateix, allò que ens ha pervingut pel cartoral de Lavaix (com en altra documentació medieval) ha de ser pres amb precaució perquè conté molt d'adaptació interpretativa o simplement creativa per part dels escrivents de l'època. Una possibilitat alternativa (vist que el nom s'aplica a llocs habitats, singularment una casa) és entendre que ací al darrere hi ha un antropònim; una forma "en Renç" no sembla del tot desencaminada, a l'estil de l'itàlic Renzo i l'alemany Rentz, hipocorístics de Laurentius (> Rentius).

Si atenem al darrer dels documents que mostrem al descriptor històric, hom pot imaginar que, en un moment donat, la casa d'Erill donés terres a Enrens (és a dir, a Enrens per a Lavaix, igual que hi dóna un home l'any 1167); és imaginable, doncs, que algú de la casa d'Enrens hagués tingut terra a Peranera, i d'ací l'origen de la coincidència de nom entre la desparegura casa d'Enrens i el Campo d'Enrens: tots dos poden remetre a un mateix Renç en origen, i l'un dels noms de lloc prové de l'altre. O bé són Renços diferents... De fet, en la línia de l'argumentació de Coromines, el que diem s'adequa bé amb l'existència d'una forma Rens en la documentació medieval, com a variant d'Enrens.

Observacions sobre el lloc

L'indret és força interessant. Remetem al que s'explica a propòsit dels Bancals de Codó: llocs aprofitats avui pel bestiar, durant l'estiu, però que en èpoques passades havien estat conreus on, sobretot, se sembrava séguel (sègol) o blat. La ubicació de conreus de cereal a una alçada quasi extrema (i a més a més el lloc, en aquest cas, és obac), deu tindre a veure amb una política medieval d'expansió de les possessions de terres per a la producció de cereal destinada al consum humà: la producció cerealista i l'emplaçament estratègic de moles per a produir farina (en darrera instància, el pa com a aliment bàsic i com a bé que és fonamental controlar).

 

Descriptor històric

La documentació medieval que esmentem remet a l'Enrens de Trepadús. No hi ha cap document on es faça referència a l'indret anomenat Campo d'Enrens:

 

Abadal (1955), doc. 250, març 979; referent a la donació d'un alou al monestir de Lavaix:

(...) et concurrent fines illius de ipsa serra de Enrrense usque in ipsa Scripta (...)

 

Puig i Ferreter (1984), doc. 22: maig 1043; referent a una donació de terres, els limits de les quals van d'Enrens fins al "riu de Ventolà":

In Dei nomine. Ego Bernardus cum fratribus meis, tibi emptori meo Servo Dei, per hac scriptura facimus tibi carta vinditionis de ipso castello que dicitur Vilba et ipsa villa cum suos terminos et fontes et pratis et molendinis, cum suis aqueductibus et paschuis et silvis ab integrum (...). Et sunt fines illius, de ipso collo de Enrrensse usque in ipso rio de Ventolano (...).

 

Puig i Ferreter (1984), doc. 62: 29 de juliol 1167; referent a la donació d'un home al castell d'Enrens entre altres:

(...) et alium in Enrrenss, nomine Bernad Pere, (...).

 

Puig i Ferreter (1984), doc. 65: 26 d'abril 1181; Ponç d'Erill dóna al monestir de Lavaix un home al castell d'Enrens, entre altres:

In Dei Nomine. Cunctis presentibus atque futuris notificetur quan ego Erillensis Poncius dono Sanctae Mariae Lavascensis unum hominem in kastro quod vocatur Enrrens, scilicet Galindus, et alium in kastrum Vivii, nomine Bernardus de Durro, propter anime sue remedium anime sue (sic); et sua coniux Ermessen et suus filius Poncius concedunt hoc donum et donant in homines istos omnem rem que habent in illis, et predictus Galindus de Enrenss si (sic) de mensa et ille de Vivo sit de lumine altaris.

Sig+num Ermessen. Sig+num Poncius filius eius, qui ista carta rogaverunt scribere et testes firmare et sua signa facere. Sig+num Guillermi de Malavella. Sig+num Arnaldi de Aiscle, isti testes sunt; visores et auditores multi.

Facta ista carta donationis .vi. kalendas madii, anno ab Incarnacione Domini .MCLXXXI., regnante Yldephonsus rex Aragonensium et comes Barchinonensium et marcho (sic) Provincie.

Arnaldus sacerdos han cartam scripsi et hoc (signe) fecit.

Fonts orals
Geologia (tipus d'element d'interès)
Descriptor geològic
Documents sonors
Enllaços

Imatges
Rutes (1)
Nom Tipus d'itinerari Llargada
+info
PERANERA - SANTA MARGARIDA històric
veure fitxa