Fitxa del lloc

Nom de la ruta: Rallassa, la

Nom
Rallassa, la
Coordenada X (ETRS89)
0.79891204833984
Coordenada Y (ETRS89)
42.417663903807
Poble
Malpàs
Tipus de lloc
Tossal o promontori
Origen del nom
Romànic antic
Interès
Descriptor

Ralla, raller, rallassa, rellasca... són denominacions diverses que fan referència a pendents pedregosos formats per successives capes de pissarres o materials de consistència similar. En termes del país, d'aquesta mena de roca se'n diu llastra (i en aquest cas concret és llastra roia -com en diu Ramon Jordana quan hi passem-). Solen ser roques dures, però també adequades per fer-ne lloses. En aquest cas són les margues vermelloses del tossal de Pollerini, que rep el nom de Rallassa en els vessants S i W, que donen a Malpàs.

[El terme llastra és possible trobar-lo referit a una llosa de roca, individualment, tal com ho veiem al DCVB en la definició 1: || 1. Pedra plana posada de cantell (Ribagorça, Calasseit). Etim.: desconeguda amb certesa; evidentment el català llastra és una forma paral·lela al cast. lastra ‘llosa, pedra plana’ i a l'it. lastra ‘pedra plana per a pavimentar carrers’: cf. Meyer-Lübke REW 2863. En basc hi ha lastra que significa ‘pedra llarga’]

Aquest camí és representatiu de la forma que prenen en general els recorreguts a peu en aquesta part de territori: terra, pedra, passatges empedrats... El manteniment dels camins era una ocupació rellevant entre les diverses tasques comunitàries. Més avall en trobareu alguns detalls.

Descriptor històric
Fonts orals

Joan Farré explica sobre el manteniment des camins (escolteu-ho):

Anar a comú... anàvom a arreggllar... o camins o una antra cosa. Anar a comú ere fer lo traball entre tots, entre el pobble, però tot una cosa que ere de tothom, [llimpiar un com o...] o fer un gravat u lo que faigue falta, [fer vindre aigua pa'l pobble]. Antes es camins eren de terra, u roca; camins u roca; anzòrens... açò ere finques, i açò ere finques. Pr'aquí, entre finca i finca, de amos, per exemple una ralla d'estes de mapa de cap a cap, tot açò e finques, però ací n'hi ha d'un, ací d'un atre... Aguest camí el volem arregglar. Per què? Perquè se hi ha terra, al passar-hi si va afondint, i quan hi ha una tronada s'emporte la terra; anzòrens févom unes paradetes de rocs entre tot... tot lo pobble. Això ere anar a comú. [si posave un... si tallave un roure retjo] No, natres ho févom amb pedres, ho févom tot amb pedres, no hi ficàvom fusta. Per exemp... al camí, ficàvom una pedra ben llarga; se no 'rribave se n'hi ficave dos, i al rader s'anave fent gravat perquè aguelles aguantessen es atres, però ho févom entre tot lo pobble, perquè ere pa tots. No vol dir que hi héssem d'anar tots. A la millor un dia io no puc vinre 'vui. Un antre dia, un no hi porà vinre... I el roc, encar que hi passés aigua sempre quedave gravat. Que tu has vist camins que en són; cap as Lladrers mateix, allí hi ha camins que n'hi ha de ser, encara. Perquè, se no ho ha descavat degú, allí ho ere tot, així. Es deixaven sortir una mica més... anaven puiant, 'naven puiant, a damont un antre de travesser, i aixit continuave el pendent. Així coma grairó... feven de manera que no 's notés guaire

Nota lingüística:

1. Noteu trets fonètics:

arreggllar/arregglar: com en poble i similars: s'allarga l'oclusiva g o b seguides de [l] o [ʎ]

pedres: formes amb conservació de ɛ etimològica (altres: festa, temps, serp...)

porà: la seqüència dr se simplifica en r

vinre: la seqüència nr no ha generat d de suport

se: la forma freqüent corresponent al si condicional o conjunció

si va afondint: els pronoms de complement OD o reflexiu són normalment forts: mi ti si mos vos e(l)s

es: tant per a l'article definit plural com per al pronom de complement els, la forma se sol reduir a es; d'altra banda, per a l'article, es sol ser la forma tant per a masculí com per a femení:

es homes / es dones

2. Noteu trets de morfosintaxi:

éssem d'anar: escurçament de haguéssen (es, esses, es, éssem/éssom, ésseu/éssou, essen)

n'hi ha de ser: tria de verb ser en lloc de haver en expressions existencials

se n'hi ficave dos: no concordança del SN indeterminat amb verbs transitius en passiva pronominal

3. Noteu formes lèxiques o conceptes:

anar a comú: fer una feina comunitària

afondir: enfonsar

gravat: empedrat

grairó: esglaó

guaire: gaire (coincideix amb la forma gascona)

 

Ramon Jordana remarca la importància del fet d’empedrar els camins (escolteu-ho):

Quin canalot no hi fóra ací, quin canalot no hi fóra. Sí, empedrar-ho. Oh, jo ho era prou vist fer; empedrats d’estos.

Nota lingüística:

Noteu l’expressió quin canalot no hi fóra, on es remarca la quantificació mitjançant l’element negatiu.

Noteu la inserció de prou entre l’auxiliar era i el verb vist.

Noteu el demostratiu/pronom estos.

El terme canalot remet a un curs d’aigua ocasional, pràcticament un barranc.

 

Geologia (tipus d'element d'interès)
Descriptor geològic
Documents sonors
anar a comú llastra roia quin canalot no hi fora
Enllaços

Imatges
Rutes (1)
Nom Tipus d'itinerari Llargada
+info
MALPÀS - ERILLCASTELL geològic
veure fitxa