{"id":125,"date":"2015-12-15T10:47:38","date_gmt":"2015-12-15T10:47:38","guid":{"rendered":"http:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/?page_id=125"},"modified":"2015-12-17T16:33:05","modified_gmt":"2015-12-17T16:33:05","slug":"geologia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/?page_id=125","title":{"rendered":"Geologia"},"content":{"rendered":"<ul>\n<li>\n<h2><strong>La geologia<\/strong><\/h2>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\">Aneu a <strong><a href=\"https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/?page_id=12&amp;id=9&amp;x=0.797263&amp;y=42.422072\">Pollerini<\/a> <\/strong>per veure&#8217;n m\u00e9s<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Aquesta \u00e9s una geozona de valor \u00fanic a nivell planetari. Podeu partir de les observacions que es fan des del punt d&#8217;observaci\u00f3 de <a href=\"https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/?page_id=12&amp;id=9&amp;x=0.797263&amp;y=42.422072\">Pollerini<\/a>. Des d&#8217;all\u00e0 se us proposa un recorregut en sentit cronol\u00f2gic.<\/p>\n<p style=\"text-align: left;\">La geozona d\u2019Erillcastell s\u2019emmarca en el per\u00edode posterior a l\u2019<a href=\"http:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Variscan_orogeny\">orog\u00e8nesi varisca o herciniana<\/a>. Aquesta havia estat el resultat de la col\u00b7lisi\u00f3 entre les plaques tect\u00f2niques euroamericana (Laur\u00e0sia) i africana (Gondwana), en el per\u00edode en qu\u00e8 es conforma el macrocontinent que anomenem <a href=\"http:\/\/geology.com\/pangea.htm\">Pangea<\/a> (fa uns 350 m.a.), i havia donat lloc a diverses elevacions muntanyoses, actualment molt poc prominents, tot al llarg de l\u2019Europa occidental i septentrional.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Algunes publicacions en parlen amb prou detall i n\u2019obtenim bona part del que exposem. Per exemple,\u00a0 Roberti aplega el resum d\u2019una sortida geol\u00f2gica al vessant sud del Pirineu (no us en perdeu la il\u00b7lustraci\u00f3 de portada: Erillcastell enmig d\u2019un paisatge volc\u00e0nic tropical). Mart\u00ed &amp; Mitjavila \u00e9s un article que analitza en detall el vulcanisme d\u2019aquesta \u00e0rea. Hi podeu trobar alguns esquemes que us ajudaran a entendre-ho encara que no domineu els tecnicismes.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La import\u00e0ncia geol\u00f2gica de la zona es remarca a Mart\u00ed (ignimbrites), on es d\u00f3na un breu informe sobre l\u2019inter\u00e8s de la contrada i es posa de manifest com:\u00a0\u201cl\u2019observaci\u00f3 i estudi d\u2019aquesta geozona permet con\u00e8ixer la relaci\u00f3 entre el vulcanisme i el context estructural que condicion\u00e0 la creaci\u00f3 de les conques carbon\u00edferes al Pirineu, i tamb\u00e9 i de manera m\u00e9s general la din\u00e0mica de les grans erupcions volc\u00e0niques explosives\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A les conclusions de l\u2019informe es diu:<br \/>\n\u201cLa present geozona t\u00e9 un gran valor patrimonial no sols a nivell regional o nacional sin\u00f3 tamb\u00e9 a nivell internacional. Les condicions d\u2019aflorament i el seu contingut geol\u00f2gic fan que sigui un lloc \u00fanic per a l\u2019observaci\u00f3 dels productes derivats de processos volc\u00e0nics explosius en magmes silicis i de la seva relaci\u00f3 amb la din\u00e0mica de les conques vulcano-tect\u00f2niques i en concret de les calderes d\u2019esfondrament. La tect\u00f2nica alpina i la posterior erosi\u00f3 han fet que hom pugui ara observar un tall complert de tota la conca i la totalitat de la seva seq\u00fc\u00e8ncia de reompliment, la qual presenta una gran diversitat de f\u00e0cies de dip\u00f2sits pirocl\u00e0stics i vulcano-sedimentaris. Aquestes condicions particulars i el grau de conservaci\u00f3 tan elevat de les roques que s\u2019hi troben fan que sigui un exemple molt interessant per comparar-lo i entendre estructures volc\u00e0niques actuals similars, donat que en aquestes no es pot observar directament l\u2019estructura interna. Aquesta geozona ha estat motiu d\u2019observaci\u00f3 en diverses reunions i cursos tant nacionals com internacionals sobre vulcanologia i sobre el Pirineu, la qual cosa demostra el seu inter\u00e8s i valor patrimonial. D\u2019altra banda, tot el conjunt constitueix un dels exemples millor conservats de les interaccions entre processos volc\u00e0nics i sedimentaris en conques intramuntanyoses, cosa que li confereix un valor cient\u00edfic i did\u00e0ctic extraordinari\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: left;\">Amb la disgregaci\u00f3 de Pangea, la placa europea i l\u2019americana se separen progressivament, la qual cosa d\u00f3na lloc a una distensi\u00f3 en zones on anteriorment hav\u00edem vist apar\u00e8ixer elevacions muntanyoses. L\u2019aprimament de l\u2019escor\u00e7a afavoreix els esfondraments tect\u00f2nics i l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019activitat volc\u00e0nica. Aquest \u00e9s l\u2019origen de la conca tect\u00f2nica que abasta una \u00e0mplia \u00e0rea (uns 25-30 Km de di\u00e0metre), a l\u2019extrem occidental de la qual se situa Erillcastell, i que t\u00e9 als voltants de Sort l\u2019extrem oriental.<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><a href=\"https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/geologia1.jpg\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"size-full wp-image-124 aligncenter\" alt=\"geologia1\" src=\"https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/geologia1.jpg\" width=\"208\" height=\"571\" srcset=\"https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/geologia1.jpg 208w, https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/geologia1-109x300.jpg 109w\" sizes=\"(max-width: 208px) 100vw, 208px\" \/><\/a><span style=\"color: #888888;\"><em>Un diagrama donaria diverses fases en la formaci\u00f3 de la conca, un cop l&#8217;escor\u00e7a ha passat per un per\u00edode d&#8217;afebliment i d&#8217;esquerdament fruit dels moviments tect\u00f2nics (a i b), amb l&#8217;activitat volc\u00e0nica posterior, des de la fase on la pressi\u00f3 interior supera la que exerceix el pes de l\u2019escor\u00e7a (c), que finalment cedeix (d), fins que la superf\u00edcie s\u2019esfondra i la depressi\u00f3 es reomple de materials volc\u00e0nics (e). [Font: Mart\u00ed: ignimbrites].<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><i style=\"line-height: 1.5em;\"><\/i>A l\u2019interior de l\u2019esfondrament s\u2019hauria donat un microclima tropical, c\u00e0lid i humid, dominat per ambients lacunars i boscos frondosos. S\u2019hi haurien succe\u00eft per\u00edodes d\u2019una intensa activitat volc\u00e0nica que en diferents \u00e8poques hauria cobert espesses capes de materials vegetals sota materials pirocl\u00e0stics, resultat d\u2019erupcions explosives que haurien expulsat cendres i un bon nombre de bombes volc\u00e0niques; \u00e9s el panorama propi del per\u00edode Carbon\u00edfer. El resultat s\u00f3n estrats de mineral de carb\u00f3 que alternen amb estrats de materials volc\u00e0nics.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Posteriorment, tota aquesta caldera d\u2019esfondrament hauria anat quedant progressivament reomplerta\u00a0per materials d\u2019origen fluvial (P\u00e8rmic i Tri\u00e0sic inferior), durant el Tri\u00e0sic mitj\u00e0 quedar\u00e0\u00a0progressivament submergida sota les aig\u00fces oce\u00e0niques que \u00a0s\u2019expandien a mesura que l\u2019escor\u00e7a anava\u00a0cedint al\u00e7ada, i els sediments marins.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Les restes de l\u2019antiga caldera s\u2019inclinen cap al sud, s\u2019erosionen i queden recobertes per capes posteriors\u00a0de materials sedimentaris continentals; l\u2019evid\u00e8ncia n\u2019\u00e9s l\u2019anomenada discordan\u00e7a varisca o herciniana:\u00a0en la darrera fase herciniana, l\u2019activitat sedimen\u00e0ria fa taula rasa i superposa els materials del Tri\u00e0sic de\u00a0manera uniforme sobre els estrats previs, que mostren les evid\u00e8ncies d\u2019aquella antiga orog\u00e8nesi.<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><em><a href=\"https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/geologia2.jpg\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"size-full wp-image-123 aligncenter\" alt=\"geologia2\" src=\"https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/geologia2.jpg\" width=\"400\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/geologia2.jpg 400w, https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/geologia2-300x225.jpg 300w\" sizes=\"(max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><\/a><\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #888888;\"><em>La discordan\u00e7a angular (ang. <a style=\"line-height: 1.5em;\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Unconformity\"><span style=\"color: #888888;\">angular unconformity<\/span><\/a>) es produeix quan els materials es dipositen uniformement sobre estrats m\u00e9s antics que mostren inclinaci\u00f3 o plegament fruit d\u2019una orog\u00e8nia anterior. En el cas que ens ocupa, es evident una discordan\u00e7a angular entre estrats del Carbon\u00edfer i els del Tri\u00e0sic inferior [Font: wikipedia].<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En \u00e8poques molt posteriors, l\u2019orog\u00e8nesi alpina que donaria naixement als Pirineus, resultat del xoc entre les plaques europea i africana, faria elevar tota aquesta successi\u00f3 de sediments, la fragmentaria i l\u2019aniria empenyent fins a deixar-la en posici\u00f3 vertical, de tal manera que, en quedar al descobert per l\u2019erosi\u00f3, podem contemplar una secci\u00f3 completa de tota la conca volc\u00e0nica i dels per\u00edodes subseg\u00fcents.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A tocar d\u2019Erillcastell, al peu del tossal de Pollerini, la discordan\u00e7a angular \u00e9s ben visible entre els estrats foscos del Carbon\u00edfer i els rogencs del Tri\u00e0sic:<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a href=\"https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/geologia3.jpg\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"aligncenter size-full wp-image-122\" alt=\"geologia3\" src=\"https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/geologia3.jpg\" width=\"1024\" height=\"633\" srcset=\"https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/geologia3.jpg 1024w, https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/geologia3-300x185.jpg 300w\" sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #888888;\"><em>La discordan\u00e7a angular (estrats del Carbon\u00edfer a la part inferior, als quals se superposen els del Tri\u00e0sic, de to rogenc).<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En una vista d\u2019E a W, es pot percebre un conjunt de materials volc\u00e0nics blanquinosos a la dreta, una altra massa de color fosc, constitu\u00efda per andesita (semblant al basalt) que, en ser m\u00e9s resistent a l\u2019erosi\u00f3, ha conformat el tur\u00f3 sobre el qual se situa el poble d\u2019Erillcastell, m\u00e9s a l\u2019esquerra tot el seguit d\u2019estrats foscos que contenen carb\u00f3 i que alternen amb altres amb materials volc\u00e0nics, i finalment tot el gruix rogenc del Tri\u00e0sic, format per argiles i arenisques:<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a href=\"https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/geologia4.jpg\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"aligncenter size-large wp-image-121\" alt=\"geologia4\" src=\"https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/geologia4-1024x595.jpg\" width=\"634\" height=\"368\" srcset=\"https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/geologia4-1024x595.jpg 1024w, https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/geologia4-300x174.jpg 300w, https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/geologia4.jpg 1552w\" sizes=\"(max-width: 634px) 100vw, 634px\" \/><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\" align=\"center\"><span style=\"color: #888888;\"><em>De dreta a esquerra, els materials vermellosos del Devoni\u00e0, els materials pirocl\u00e0stics blanquinosos, la lava andes\u00edtica que forma el tur\u00f3 on s\u2019assenta Erillcastell, la s\u00e8rie de color negr\u00f3s formada per carbons i sediments d\u2019origen volc\u00e0nic, i la discordan\u00e7a amb els materials del Tri\u00e0sic inferior (color rogenc).<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A la part superior dreta de la imatge, el cam\u00ed que arriba des d\u2019Esperan, a l\u2019esquerra el que va cap a Malp\u00e0s, i pel mig el que podem seguir al llarg de l\u2019antiga pista que va ser oberta fa quasi quatre d\u00e8cades, per a facilitar les prospeccions mineres a la zona.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Una taula aproximada amb els per\u00edodes m\u00e9s ben representats a la zona (els m\u00e9s visibles es troben entre el Carbon\u00edfer superior i el Tri\u00e0sic inferior):<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #800000;\">Paleozoic\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<span style=\"color: #808000;\">Mesozoic<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff9900;\">Devoni\u00e0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span> Carbon\u00edfer\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <span style=\"color: #800000;\">Permi\u00e0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span> <span style=\"color: #ff0000;\">Tri\u00e0sic<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&#8230;\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 &#8230;\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 &#8230; Superior\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <span style=\"color: #800000;\">Inferior\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0<\/span> &#8230;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 &#8230; \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<span style=\"color: #ff0000;\">Inf&#8230; \u00a0\u00a0 Sup<\/span>.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&#8230;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 &#8230; \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0&#8230; Estefani\u00e0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0<span style=\"color: #800000;\">Autuni\u00e0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span> &#8230;\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 &#8230;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Edat (en milions d&#8217;anys):<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">370\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 340 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 300\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 280\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 245&#8230; 220<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">I un llistat que especifica el tipus de materials successivament, obtinguda de Mart\u00ed (ignimbrites):<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u2013 <strong>metasediments paleozoics<\/strong><span style=\"color: #000000;\"> (<\/span><span style=\"color: #000000;\">Devoni\u00e0)<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u2013 <strong>dip\u00f2sits volc\u00e0nics i vulcano-sedimentaris carbon\u00edfers i permians<\/strong> <span style=\"color: #000000;\">(Estefani\u00e0 i Autuni\u00e0)<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u2013 <strong>sediments i carbons carbon\u00edfers<\/strong> <span style=\"color: #000000;\">(Estefani\u00e0 inferior i superior)<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000;\">\u2013 <strong>sediments permians<\/strong> <\/span>(Autuni\u00e0)<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u2013 <strong>discordan\u00e7a angular<\/strong> <span style=\"color: #000000;\">(Tri\u00e0sic inferior)<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u2013 <strong>sediments tri\u00e0sics<\/strong> <span style=\"color: #000000;\">(Tri\u00e0sic inferior)<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u2013 <strong>roques subvolc\u00e0niques tri\u00e0siques<\/strong> (Tri\u00e0sic superior)<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La transcend\u00e8ncia del lloc s\u2019expressa en el text de Roberti (p\u00e0g. 38-39) on, malgrat els tecnicismes, es fa notar la import\u00e0ncia planet\u00e0ria del per\u00edode que aquestes roques testimonien:<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>\u201cWe will see a fascinating series of deposits ranging from fossil slope scree, richly textured tuffs and volcanic bombs, andesites, coal beds with plant imprints, siderite nodule horizons, volcanic sandstones and more.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>If nowadays we stand in silence for 1 minute to honour our deceased, we should, at seeing the Permian section, spend at least the rest of the day standing here to commemorate the huge mass extinction of life that occurred at the time.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>We all know too well that in geology things hang together. The Permian and the underlying Stephanian were deposited in a half-graben, very much like in many other extensional basins of this age in Europe. Many authors agree that this was a period of widesspread extension although with local orogenic shortening. There is the volcanism in the sequence we study, the Axial Zone granodiorites are Permian, of the same age as the enormous Siberian traps, recording regional, up to 4 Km thick sequences of basaltic lava flows. All this heralded the break-up of Pangea and Gondwanaland, and mainly from this peak of volcanic activity originated the global climatic change which brought about the Permian mass extinction with the loss of the largest percentages of life forms ever. The direct reasons for the disaster were an oxygen content in the air of only 16-12%, an exceedingly greenhouse effect (CO2, CH4 an SO2) helped by an increased absorption of heat of the landscape through the melting of the great glaciers of the Antarctic and Gondwanaland. The drama we see in the section has been really a planetary event of first order magnitude\u201d.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">[<i>Veurem una fascinant s\u00e8rie de dip\u00f2sits que inclouen pendents pedregosos amb f\u00f2ssils, toves riques en textures i bombes volc\u00e0niques, andesites, estrats de carb\u00f3 amb empremtes vegetals, n\u00f2duls de siderita, cendres volc\u00e0niques, etc.<\/i><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><i>si avui guardem un minut de silencia en honor dels qui han mort, en veure la secci\u00f3 permiana ens haur\u00edem d&#8217;estar com a m\u00ednim la resta del dia drets en silenci per a commemorar l&#8217;enorme extinci\u00f3 en massa que es va produir en aquell per\u00edode<\/i><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><i>Tots sabem prou b\u00e9 que en geologia les coses van implicades les unes amb les altres. El Permi\u00e0, i l&#8217;Estefani\u00e0 que hi ha a davall d&#8217;aquest, van ser dipositats en un esfondrament tect\u00f2nic, tal com en moltes altres conques d&#8217;Europa. Molts autors estan d&#8217;acord que aquell va ser un per\u00edode de distensi\u00f3 general per\u00f2 amb casos locals de contracci\u00f3. En aquesta zona hi trobem un cas de vulcanisme; les granodiorites de la zona axial s\u00f3n del Permi\u00e0, tan antigues com les enormes erupcions siberianes que localment presenten colades de lava bas\u00e0ltica de fins a 4 km de gruix. Tot plegat va ser la manifestaci\u00f3 de la fragmentaci\u00f3 de Pangea i Gondwana, i principalment a partir d&#8217;aquest pic d&#8217;activitat volc\u00e0nica es va originar el canvi clim\u00e0tic global que va dur a l&#8217;extinci\u00f3 massiva del Permi\u00e0, amb la desaparici\u00f3 de formes vives m\u00e9s gran que s&#8217;ha conegut mai. La ra\u00f3 directa del desastre va ser una pres\u00e8ncia d&#8217;oxigen a l&#8217;atmosfera de nom\u00e9s 16-12%, un excessiu efecte hivernacle (CO2, CH4 i SO2) hi va ajudar, mitjan\u00e7ant un increment de l&#8217;absorci\u00f3 de la calor de la superf\u00edcie terrestre que va comportar la fosa de les grans glaceres de l&#8217;Ant\u00e0rtic i de Gondwana. El drama que es posa de manifest en aquesta secci\u00f3 va ser realment un esdeveniment de primer ordre a nivell planetari.<\/i>]<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Ho va ser, perqu\u00e8 en va resultar l\u2019extinci\u00f3 d\u2019un 90% de les esp\u00e8cies del moment.<\/p>\n<ul>\n<li>\n<h2><strong>Els recursos minerals<\/strong><\/h2>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p><b><\/b>Podeu partir de les observacions a les <a href=\"https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/?page_id=12&amp;id=673&amp;x=0.80810129642487&amp;y=42.41828467271\">Mines de Malp\u00e0s<\/a>.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La geologia Aneu a Pollerini per veure&#8217;n m\u00e9s Aquesta \u00e9s una geozona de valor \u00fanic a nivell planetari. Podeu partir de les observacions que es fan des del punt d&#8217;observaci\u00f3 de Pollerini. Des d&#8217;all\u00e0 se us proposa un recorregut en sentit cronol\u00f2gic. La geozona d\u2019Erillcastell s\u2019emmarca en el per\u00edode posterior a l\u2019orog\u00e8nesi varisca o herciniana. [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":35,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/125"}],"collection":[{"href":"https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=125"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/125\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":154,"href":"https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/125\/revisions\/154"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/35"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/erillcastell.ctfc.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=125"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}