Fitxa del lloc

Nom de la ruta: Santa Margalida, capella de (o la Santa)

Nom
Santa Margalida, capella de (o la Santa)
Coordenada X (ETRS89)
0.82343280315399
Coordenada Y (ETRS89)
42.442674935403
Poble
Erillcastell
Tipus de lloc
Església o capella
Origen del nom
Català
Interès
Històric / Arquitectònic
Descriptor

Descripció del Patmapa:

"Es tracta d'un petit edifici molt modificat. té una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat. Un arc presbiteral connecta amb l'absis de planta semicircular allargassada. Aquesta presenta una finestra d'una sola esqueixada. El mur de tramuntana descansa sobre la roca, el de migjorn té una gran alçada a causa del desnivell. A ponent trobem la porta d'entrada d'arc de mig punt amb dovelles de pedra tosca, al damunt hi ha una finestra parabòlica amb una petita campana. La volta de la nau presenta un parament més regular i acurat que la resta de l'edifici. Al mur nord s'hi han trobat restes de sepultures. Aquest edifici per les seves característiques es podria datar al S.XI, però amb importants remodelacions fetes al S. XII i posteriors, les quals afectaren la capçalera, la volta, el reforçament dels murs perimetrals i la modificació de les obertures."

La descripció de la Viquipèdia (millor no atendre a les indicacions sobre com arribar-hi, que són molt vagues) és molt similar a l'anterior.

Descriptor històric
Fonts orals

Tot l'entorn de Santa Margarida és la part baixa de Cantiló, una solana que temps enrere era ben aprofitat pel bestiar, i de manera singular pel cabrum.

Ramon Jordana fa observacions sobre la guarda del ramat en altres moments, juntament amb apreciacions sobre la proliferació de mates de ginebre, a propòsit de Cantiló (escolteu-ho):

I a Erill, la montanya perquè... ell ho ha cremat que si no hi harí uns mantos, xiquet. Ací hi ha uns mantos de ginebro per tot arreu. Ginebro é igual que la barsa, eh? Se va estenent i ja no hi fan re ni el bestiar ni cap animal. I això de Peranera que... jo quan guardava els crabes no hi vedeves ni un pi, i veus ara? Hi ha un pinar. Sense planta’ls-hi... Tant que van d’això... patir pa plantar, mecagondé, no ‘ls cal cap plantar, els pins. Surten prou. Oh, la llagor que... Oi, mira. I allà as canals... que no n’hi era cap, perquè jo... tirava es crabes, passaven es crabes cap allà a davall de Santa Margalida, jo me’n puiava pel camí que va cap a la Borda del Mig, me’n puiava pel costat de Peranera sempre, vedeva tota la custió que feven. Arribaven allà dalt a Cantiló, allavons les enculava i se’n veniven a amorrear a damont de Santa Margalida, an aguelles roques, aguells punxons de roca que hi ha pr’allí, se’n veniven a amorrear. Jo me’n veniva cap ací als Esplugues, i a la tarde se despenjaven, tornaven a enganxar cap ací, elles soles, ja se sabeven la girada, no hi pativa re. Només ‘nar-les girant, ‘nar marxant. I només portaven una esquella, un quartisset que si sentiva d’un tros lluny, clareny... I cap a on anava l’esquella anaven totes. Però teniven molt bona seguida.

Nota lingüística:

En termes lèxics, observem formes com barsa (esbarzer), tirar (en el sentit de fer anar el ramat en una direcció), amorrear (és el que fa el bestiar de llana, i en certa mesura el cabrum, a l’hora de la calor, quan busquen l’ombra i s’estan una llarga estona amb el cap acotat i pràcticament immòbils); encular (fer retrocedir), girada (el recorregut que fa el ramat en un dia a la montanya, tot peixent); clareny (que fa un so clar -aplicat a una esquella o a una campana).

En el terreny sintàctic, observeu la inserció de cap entremig del modal i del verb: no els cal cap plantar.

És interessant el seguit de recursos lingüístics que designen la forma en què es desenvolupa el recorregut: els verbs de moviment amb pronom NE indiquen un moviment tèl·lic, és a dir amb un recorregut acotat inici-trajecte-fi: me’n puiava pel camí és tota una altra cosa que puiava pel camí, on el primer indica un moviment que delimita el que fa el ramat; se’n veniven indica el fet que es movien amb la «finalitat» d’acabar el desplaçament al punt d’arribada. Observeu també els verbs que designen aspectes del moviment del ramat: les tirava, les enculava o es despenjaven. Els adverbis alternen formes del tipus damont-davall preferentment; la forma dalt apareix com a referència al punt d’arribada d’un trajecte ascendent.

 

 

Geologia (tipus d'element d'interès)
Descriptor geològic
Documents sonors
seguida de sta margarida
Enllaços

Imatges
Rutes (2)
Nom Tipus d'itinerari Llargada
+info
ERILLCASTELL - SANTA MARGARIDA històric
veure fitxa
PERANERA - SANTA MARGARIDA històric
veure fitxa