Fitxa del lloc

Nom de la ruta: Cantiló

Nom
Cantiló
Coordenada X (ETRS89)
0.83088397979736
Coordenada Y (ETRS89)
42.45117761989
Poble
Erillcastell
Tipus de lloc
Prats comunals
Origen del nom
Català
Interès
Descriptor

Per a interpretar aquest nom de lloc, és interessant el que Coromines (1992) explica a l'entrada CANTELL del DECat. Per al cas ribagorçà, remet (sense citar-la) a la definició del DCVB, on es diu "CANTILL. m. Cantell (Tremp, Pont de S.). Especialment: cresta de terra que separa una creta [sic] de l'altra (Pont de S.)". Sembla que la definició del DCVB presenta una errada. Tanmateix, queda clar a què es refereix, en aquest cas una carena o, per trobar-hi un sinònim ribagorçà tan viu com cantill, una crenxa. El mateix Coromines afirma que a la vall de Boí existeix cantil, que seria una forma més arcaica que cantell i encara més que cantill, però amb el mateix significat. El significat no és estrictament el de crenxa, en realitat, sinó el de límit o vora, especialment si representa un canvi en la inclinació, la qual cosa és més genèrica que crenxa. És ben possible que cantiló designés en origen el límit oriental d'Erillcastell, però és fàcil constatar que en entrar-hi des de la Collada dels Ircs o des del Serrat de la Casa hi ha un canvi d'ambit marcat per un esperó allargassat i ample que baixa des del Corronco, seguint la vora del Barranc de Cantiló precisament. Cap a l'E, un altre esperó que separa el Barranc de Cantiló del de la Roca Llisa indica l'inici de la partida de la Satornera (vid. una imatge presa des del cap de la Roca de la Portella).

Descriptor històric
Fonts orals

Ramon Jordana descriu a grans trets la zona que es troba enllà del pletiu de la Collada dels Ircs, on hi ha un pletiu (escolteu-ho):

Quan no 'ls apleten allí els apleten a baix a la Borda de Puiol. El temps que peixen allà a la Pala Gran i Satornera i cap allà, allavons s'han d'apletar a dalt perquè si no se'ls fa molt lluny p'a baixar. Que hi ha una cabana, hi van fer una cabana, hi van puiar el material amb un helicòptero. I cap a... 'gueix penjant cap allà é Cantiló, que d'ací no 's veu, hi ha una clotada... que 'llí... se feva unes moixarreres...n'era plegat... el dia de Sant Pere encara era baixat ben carregat de moixarrons, amb ma cosina, hesses vist... i cap avall del pletiu aguell de Cantiló, hi ha una clotada a baix que boguea amb lo barranc de... que baixa de la Font Grossa, de Peranera i Erill. Hi era unes moixarreres allí... tot cap a damont as Cataplans i Corral de Puiol... els Cataplans é a damont del pletiu, aguella mica de pla, i cap a damont d'allí é el corral de Puiol. Cap allà en diuen la Pala Gran; el tossal d'allà dalt é el tossal de Corronco, después l'Estanyet, que es veu allà dalt, i Pica Cerví.

Nota lingüística:

Noteu que la descripció dels indrets es fa com un recorregut, amb connectors que alternen la indicació de moviment i de localització: cap allà, cap a damont / allí, allà, a baix...

Noteu que el Corral de Puiol (o Corral des Matxos) té un doble valor, com a designador d'una zona més o menys àmplia, i com a indicador del que pròpiament és una construcció. Aquí pren el primer valor, perquè entra en una descripció dinàmica dels diferents espais de la montanya.

 

Des de Coll de Fades, i a la vista de la ramada de la montanya d'Erill, Ramon Jordana fa alguns comentaris sobre les característiques d'aquells indrets, en una tarda en què tot indica que ha de fer una tronada (escolteu-ho):

Esta nit es deu vulguer apletar a la borda, aguell bestiar, es encara cap aquí baix, es deu fer baixar cap a baix, ia deu apletar a baix. Oh, se fa tronada estan millor a baix que no pas a dalt, a dalt é mal... esta montanya é molt desenta, eh?! Cagondiol, 'ta sas lo que hi toca l'aire, hòsti noi... io 'm vai estar quatre o cinc anys allà a ca de Puiol, de mosso, i un any, a la tardor va fotre una... una rebessura, que va nevar... Tiniven les eqües a la montanya, tiniven dotze eqües, negres, bones, a ca de Puiol, i 's vam 'ver d'anar a arroplegar... cagonde 'm un torb que hi foteva, un vent... io pensava "mos agafarà un remolí que mos fotrà allà baix as barrancs de Santa Margarida". Hi vam anar, i a damont, a damont del pletiu, però a damont a 'guella atra... quasi a damont a Corronco, a davall de la serra, estaven. I vam... un camí vam passar... vam puiar un poc cap allà, al passar cap ací, no en vam trobar cap. Vam tornar a passar una mica més alts... i allavons es vam trobar, i eren altes... mecagonde, i amb un torb que foteva, que te'n vedeves de... i amb un gel que foteva, hòsti... tu sas lo que hi toca, l'aire de port, a ixa montanya, uf. I allavons es vam fer baixar cap a davall al primer pletiu, i del primer pletiu cap aquí a la borda.

Nota lingüística:

Noteu la pronunciació del parell demostratiu+nom esta nit: [astanít];

Noteu els adverbis que indiquen lloc o direcció: a baix i a dalt s'oposen de manera equivalent a a damont i a davall;

Noteu el lèxic:

apletar: fer jaure el bestiar allà on han de passar la nit (la pleta o el pletiu);

pletiu: indret sense tancament on dorm el bestiar;

desenta: exposada al vent;

rebessura: probablement de rebés (una tempesta sobtada);

torb: neu i vent;

serra: clenxa;

camí: aquí, sinònim de vegada o cop;

aire de port: o vent de port, vent que cau amb força des del port.

Geologia (tipus d'element d'interès)
Descriptor geològic
Documents sonors
Cantiló, descripció montanya desenta
Enllaços

Imatges
Rutes (2)
Nom Tipus d'itinerari Llargada
+info
COLLADA DELS IRCS i CANTILÓ històric
veure fitxa
PERANERA - SANTA MARGARIDA històric
veure fitxa