Fitxa del lloc

Nom de la ruta: Bancals de Conques, els

Nom
Bancals de Conques, els
Coordenada X (ETRS89)
0.80225944519043
Coordenada Y (ETRS89)
42.432389420227
Poble
Erillcastell
Tipus de lloc
Terres de conreu o de prat
Origen del nom
Català
Interès
Descriptor

Un dels espais més productius en cereals havien estat els Bancals de Conques, arrecerats sota la Roca de Conques, assolellats, tot i que amb poc gruix de terra en la part superior. Semblen assentar-se al damunt d'una antiga tartera, resultat de l'erosió de la Roca de Conques, formada per una successió d'estrats calcaris. A diferència dels terrenys tous de les Collades o dels Planos, aquí l'ambient és rocallós; veiem arreu puials de rocs que són el resultat de segles d'eixamplament i de manteniment de la superfície de conreu.

Descriptor històric
Fonts orals

Ramon Jordana descriu la distribució d'alguns dels trossos que es troben entre els Planos i Conques, i fa alguna observació sobre els Planos (escolteu-ho):

Pus veus es Arts de Rutxer ara se veuen. An guella barrera de baix hasta damont an aguella atra barrera que hi ha a damont, ere de Rutxer. I cap allà ja ve el de Puiol. I cap a damont é la Callissa de Marco... que viniva d'allà la Callissa de Marco, tirava 'ixins com una franja cap allà. A l'atre costat de la Callissa de Marco é es Mosqueres de Montgai i de Rutxer; después es bancals de Puiol de Conques, que arribaven hasta dalt a Conques; tamé ho era vist sembrar. Tamé hi era vist fer... de Rutxer que en tiniven un tros, llentilles; sí, llentilles. Un any hi van fer llentilles. Allà baix, aquí as Planos vec... una franja que... un aufals... com que no l'hes dallat de bella plapa i 'l demés no.

Nota lingüística:

Observeu l'ús de damont com a equivalent de dalt, oposant-se a baix (tot i que es pot oposar a davall també).

Observeu la forma aquí amb una referència de llunyania (equivalent a allà baix en aquest cas).

Observeu la construcció com que no l'hes dallat, que cal interpretar en un sentit positiu però de dubte: com si l'hagués dallat.

Observeu la forma bella com a quantificador (equivalent a alguna: bella plapa = alguna clapa).

 

A propòsit de la distribució de tasques agrícoles, Ramon Jordana observa el fet que, en èpoques passades, es procurava sembrar cada any en indrets prou diferents (escolteu-ho):

La un any eres de sembrar cap a un puesto, ‘n antr’ any cap a un antre. ‘m és ara ‘n un any cap allà as Girostes, un antr’ any cap ací a... ‘s trossos més aprops.

Nota lingüística:

Observeu la forma la un (l’un).

Observeu la forma aprops. Es tracta de l’adverbi a prop usat en forma adjectival, aprop, de la mateixa manera que lluny té també ús adjectiu (lluny-llunya-llunys-llunyes).

La forma com és ara, que aquí presenta una elisió inicial important, és típica del ribagorçà, i possiblement un manlleu, tal com indica la forma verbal és, en lloc de l’autòcton é.

Geologia (tipus d'element d'interès)
Descriptor geològic
Documents sonors
Bancals de Conques sembrar en llocs diferents
Enllaços

Imatges
Rutes (1)
Nom Tipus d'itinerari Llargada
+info
CALBERA - CONQUES - ORRI històric
veure fitxa